Guillamino: “A la música del país, li falta un sentiment una mica més de tribu”

Divertimentos com Gitano + Cabra, amb l’humorista Jair Domínguez, o el grup de rock 99%, amb l’advocat Andreu van den Eynde, així com la producció d’un treball de Meritxell Gené i, sobretot, les seves col·laboracions a iCat, constaten que Pau Guillamet no s’ha passat els últims anys fent el ronso. Guillamino, però, no publicava cap disc des de Fra Júpiter (2018), silenci (discogràfic) que ara trenca amb Amics tape II, una mixtape en què rellegeix “en clau Sardana 808 i garage house mal tallat” 15 temes d’autors tan dispars com ara El Gordo del Puru, Boom Boom Fighters & Cookah P, Red Pèrill, Roger Mas & Núria Graham, Marina Rossell i Tomeu Penya. “La meva proposta actual està emmarcada en allò que es considera música underground”, diu amb resignació però, a la vegada, cert orgull. “Amb l’excepció, potser, d’un vell projecte de soul, sempre he estat omplint el forat de la música freaky amb diferents guillaminades, jo...”

Com fa cada any en el Desconcert d’iCAT, del qual és responsable artístic, o va fer, junt amb Oriol de Balanzó, a La Pols i l’Era (2018), en què Núria Feliu i Lita Torelló compartien protagonisme amb El Petit de Cal Eril o Joan Colomo, Guillamino reincideix en la seva obsessió per encaixonar en un mateix projecte músics de generacions i estètiques diverses. “M’agrada que Marina Rossell [de qui fa un edit del seu Pirates i bandolers] i Cookah P, per exemple, puguin estar en una mateixa llista de cançons”, reivindica. “No puc deixar ni un moment de pensar en barreges impossibles, ja que em semblen necessàries per trencar barreres. A la música del país, li falta un sentiment una mica més de tribu, de voler unir l’escena, d’instigar que els músics es coneguin entre ells.” “Que si m’agrada? M’encanta!”, diu efusivament quan se li pregunta si, realment, Guillamino és fan de Tomeu Penya, de qui ha passat És tard per un sedàs “retrofuturista, molt en la línia d’aquest corrent estètic que hi ha a internet de fer els temes ralentits”. “És pur Chris Rea dels anys vuitanta...”, defensa.

Amics tape II, que el músic barceloní d’orígens bisbalencs, a diferència del primer volum, no podrà punxar en el Festival Sónar perquè ha “fet tard a presentar-lo i, l’any que ve, ja no serà novetat”, inclou una intro en col·laboració de l’humorista Modgi que es pot gaudir a Youtube (“No he demanat permisos, així que posar-ho a Spotify és complicat...”); un “viatge pels polígons de Catalunya” fet amb Jordi Ganchitos, i la repesca d’un remix, “en la línia del house que es feia en aquella època”, que, l’any 1992, Jordi Pagès va fer de l’Encara que siguin de bar, de Sau. “Jo era carn de rock català, i amb molta honra!”, proclama el músic, que a Fra Júpiter ja es va atrevir amb Els senyors de les pedres, de Sangtraït. “Continua impressionant-me escoltar cantar Carles Sabater, sense auto-tune ni res.”

Un recull de cançons “fosquet” que es pot escoltar, segons Guillamino, “tant al sofà com ballant o conduint” i al qual, al setembre, agafarà el relleu un nou disc, ara sí, de cançons pròpies.