TEATRE
Gorina trasllada a ‘Ifigènia’ el dolor de totes les dones sacrificades
Aquesta producció del Lliure compta amb Pere Arquillué, Emma Vilarasau i Marta Ossó, en els papers principals
La directora ha establert un pont entre el mite tràgic i la contemporaneïtat
La directora Alícia Gorina, que habitualment treballa textos d’autoria contemporània (sovint internacional) debuta en una tragèdia clàssica: Ifigènia. amb dramatúrgia d’Albert Arribas (que ha fos en un muntatge de dues hores sense interrupció les trames d’Ifigènia a Àulida i Ifigènia entre els taures d’Eurípides) es podrà veure del 24 d’abril al 2 de juny a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. La protagonitzen Pere Arquillué (que interpreta el paper d’Agamèmnon i del seu fill Orestes) amb Emma Vilarasau (que és Clitemnestra i més tard la Ifigènia adulta), al costat de Marta Ossó (Ifigènia jove).
El viatge que proposa Gorina no es queda en el ritual “predramàtic grec” sinó que aspira a plasmar els sacrificis d’avui en dia. Per això compta amb un desenllaç més simbòlic, fragmentat i oníric que aborda la part més mental dels personatges. També hi introdueix un cor que encarna les “dones joves víctimes de les estructures patriarcals, són els fantasmes, els tabús de la nostra societat”, tal com recull l’agència Efe. Aquesta és la proposta a la crítica contemporània. La presència del cor, justifica l’actriu Marta Ossó “té un efecte curatiu” en el seu rol d’Ifigènia jove i sacrificada, un personatge que és “cansat i dolorós”.
La tragèdia indica que Agamèmnon ha de sacrificar la seva filla Ifigènia per poder fer arribar els seus soldats a la platja de Troia. El dilema per Alícia Gorina és acceptar quin perfil de noia s’ha de representar: ingènua que no sap que el sacrifici als déus és la seva pròpia vida?; entregada, quan entén que ha de donar la vida pel bé comú? ; o bé rebel? La directora ha explorat, des d’una interpretació essencial, la perpetuació de les violències fins a l’absurd.
Eurípides era crític amb la fe als déus. També Vilarasau conclou que són els humans els veritables responsables dels seus actes, més que no pas els déus que els hi inciten a la violència. Eurípides dibuixa uns homes “molt patètics, que no tenen gens d’heroics ni dignes”, sentencia Vilarasau.
Pere Arquillué torna a treballar amb Vilarasau. Tots dos són un puntal a la història del Teatre Lliure. L’actor, de fet, repeteix a l’escena amb Ossó, dirigit per Gorina i amb dramatúrgia d’Arribas (com ja havien fet a Blasted, de Sarah Kane). Completa el repartiment Albert Pérez (Menelao i Atena), Pau Vinyals (Aquil·les), així com Cèlia Castellà, Daniela Fumadó, Júlia Genís, Laura Roig i Neus Soler (Cor).