Quan la ‘biblio’ és un refugi

La Biblioteca de Sant Roc, a Badalona, està situada damunt d’un mercat i, entre les seves particularitats, destaca un fons documental especialitzat en l’art del flamenc que té al voltant de dos milers de documents i que, segons ha comentat ella mateixa en alguna ocasió, va ser consultat insistentment per Rosalía en els seus inicis. Impulsada en col·laboració de la Tertúlia Flamenca de Badalona, la flamencoteca és a molt pocs metres d’on va néixer El Yiyo, un bailaor del barri amb volada internacional, i molt a prop, també, del pont de l’autopista, on, fa tot just poques setmanes, Teo Vázquez dedicava un mural a la cantant Cathy Claret, remarcant així els vincles d’aquesta manifestació artística i Badalona, terra de peñas i hermandades on va créixer Miguel Poveda i on va morir Camarón.

Eva Bagán, directora de la Biblioteca de Sant Roc, ens atén a l’entrada amb els llibres que li hem demanat que ens recomanés, la major part dels quals són infantils o juvenils. “Per estar al capdavant d’una biblioteca cal tenir, sobretot, vocació de servei públic i, evidentment, t’ha d’agradar molt llegir”, indica. “És una feina totalment enriquidora, perquè, treballant-hi, d’alguna manera, satisfàs les necessitats formatives, informatives i culturals de moltíssima gent.” Explica, sobre la flamencoteca, amb llibres, revistes, enciclopèdies, discos i vídeos que abasten aquest art des dels seus orígens fins avui, que cada any una part del pressupost es dedica a ampliar-la i que aquest fons conviu amb un altre que prové de la Casa Àsia i que és de gran utilitat per als pakistanesos i xinesos que s’han instal·lat a viure al barri en els últims anys. “La funció que pot tenir una biblioteca en un barri com Sant Roc, amb moltes mancances de caire social i econòmic, és molt important”, defensa Bagán, que, en aquest sentit, destaca el pressupost que dedica al material per a l’aprenentatge de llengües. “Hem de ser un element clau per lluitar contra aquests desequilibris.”

Eva Bagán, a la Biblioteca de Sant Roc, fa poc més de quinze anys que hi treballa i assegura que, durant aquests anys, en el cas d’alguns usuaris, rarament hi ha hagut un dia que no l’hagin trepitjat. “Hi ha persones que diria que les he vist cada dia! Per a molta gent la biblioteca és també un refugi i, per això, sé que, amb la pandèmia, com que no podien gaudir-ne, hi va haver un munt de persones que van patir de valent...”