Arts escèniques

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

Del Nodi al Cobi. En pocs més de dues dècades (dels 70 als Jocs Olímpics), Barcelona va passar a ser d’un espai de llibertat en què tot era possible (tot i el risc de patir una càrrega policial per les Rambles), a una cultura institucionalitzada, que havia arraconat els maleïts. “Ovelles negres” com Pau Riba o Pau Malvido (nets de poetes com Carles Riba o Joan Maragall), apunta el dramaturg Albert Boronat, van constatar la seva derrota. Riba deia que no és que anés contra el franquisme, és que anava contra el sistema. Nodi : De gossos i malditos es representa al Maldà del 2 al 26 de maig. Explica, en clau d’autoficció, el descobriment d’un dels actors, Joan Sentís per la descoberta d’un grup de contracultura, que als anys 80 ja discutien obertament sobre l’ecologia, el feminisme o el capitalisme, conceptes avui totalment en voga. Miriam Moukhles es pregunta, incrèdula, com és possible que s’hagin perduts uns referents tan vàlids.

La Moukhles & Sentís debuten Barcelona, després d’haver estrenat l’obra al Temporada Alta. Fermí Herrero els acompanya a l’escena, dirigida per Maria Donoso, en una mena de pòdcast en directe en què, Sentís els va explicant la seva descoberta que anirà contagiant-los. Els que van participar en maratonianes discussions al Saló Diana es van acabar disseminant, expulsats pel sistema. Un fet similar al que s’ha pogut veure després del 15M o, fins i tot, de l’1O (en clau catalana). S’adonen que els processos d’assimilació han estat semblants i es rebel·len a caure en l’oblit. Per a Moukhles, una de les sorpreses d’aquesta investigació és que el debat era intens, sense prejutjar al que defensava idees aparentment reaccionàries. Avui, els debats han quedat recollits a l’hemeroteca de fanzines o capçaleres com Ajoblanco o El viejo Topo. Sentís es va emocionar escoltant Marisa Muñiz, una supervivent d’aquell moviment, que venia d’un àmbit social molt més humil que els universitaris de famílies respectables. El Nodi era el gos del Toni, un dels protagonistes àcrates que no van superar l’ostracisme. El Cobi és el gos d’en Mariscal que marca la Barcelona de l’èxit, la que marca la pauta a partir dels Jocs Olímpics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia