Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

L’estu­di­osa de la lite­ra­tura i crítica de poe­sia Helen Hen­nessy Vend­ler, va morir dimarts, dia 23, a l’edat de 90 anys, a causa d’un càncer, segons ha infor­mat el seu fill David Vend­ler.

Va néixer a Bos­ton l’any 1933. Va doc­to­rar-se en anglès i lite­ra­tura ame­ri­cana i va exer­cir de pro­fes­sora de lite­ra­tura a la Uni­ver­si­tat de Har­vard i a la de Bos­ton. A més, el 1990 va ser desig­nada per la càtedra de la Uni­ver­si­tat A. Kings­ley Por­ter, sent la pri­mera dona a obte­nir aquest càrrec.

Al llarg de la seva vida va escriure lli­bres sobre Emily Dickin­son, W.B. Yeats, Wallace Ste­vens, John Keats i Sea­mus Hea­ney, però va fer-se espe­ci­al­ment cone­guda per la seva tasca com a crítica de poe­sia. Durant més de cinc dècades, gràcies a una prolífica pro­ducció de res­se­nyes, va eri­gint-se en una crítica pode­rosa amb capa­ci­tat de fer tri­om­far o fra­cas­sar qual­se­vol poeta, per molt des­co­ne­gut que fos. Les seves crítiques les publi­cava en múlti­ples mit­jans, entre ells, New Repu­blic, Lon­don Review of Books o New Yorker. Gràcies a la seva bona capa­ci­tat analítica, va ser esco­llida durant molt temps mem­bre del jurat del Premi Pulit­zer i dels pre­mis Nati­o­nal Book.

L’any 2004 l’agència fede­ral esta­blerta per la Fun­dació Naci­o­nal sobre les Arts i les Huma­ni­tats, la va selec­ci­o­nar per fer la Jef­fer­son Lec­ture, la con­ferència més pres­ti­gi­osa del govern fede­ral dins el camp de les huma­ni­tats. L’oceà, l’ocell i l’eru­dit, va ser com va titu­lar la seva lec­tura. L’any 2006 The New York Times la va des­criure com la prin­ci­pal crítica de poe­sia dels Estats Units.

Va ser mem­bre de l’acadèmia de Noru­ega de Ciències i Lle­tres, i de les esta­tu­ni­den­ques de les Arts i les Ciències i de la Soci­e­tat Filosòfica.