Art

MIRADOR

De quan la línia de la vida es ressegueix des de l’art

Josep Maria Codina exposa a Ca l’Arenas un recorregut vital i artístic dels darrers 10 anys

Una de les grans aportacions de l’abstracció és que va obrir molt més el ventall d’interpretacions de les obres d’art. Per això, en els seus inicis va causar molta estupefacció. El creador va perdre una mica el domini de la seva obra per deixar que l’espectador se la fes seva. Josep Maria Codina (Mataró, 1958) proposa a Ca l’Arenas - Museu de Mataró una lectura de la seva obra amb un fil argumental que pot servir de metàfora oberta perquè el visitant construeixi el seu propi relat.

El títol de la mostra és prou significatiu: Oratge. Les diferents sales mostren com Codina té, com el temps, diferents expressions d’un mateix plantejament. El recorregut per les dues plantes de Ca l’Arenas ens fa sentir des de l’expectativa de canvi, moments de turbulència i fins i tot de calma. En el temps, com a la vida, i per tant l’art, tot flueix en diferents registres sensitius. Els colors i les seves tonalitats recolzen cada un dels moments que, lògicament, coincideixen en cada moment creatiu de l’artista, que tot i no presentar una exposició antològica sí que fa un recorregut determinat de la seva trajectòria dels darrers 10 anys. A més de pintura, Codina mostra les seves primeres escultures, que indiquen un camí cap al futur pel que fa al treball en tres dimensions. És una constatació més que el recorregut de l’artista, com es veu a l’exposició, és viu. Pels qui ja coneixen l’obra de Codina, el tast de les escultures representarà una nova descoberta.

Pel que fa a la meva interpretació del recorregut expositiu, que ha estat proposat per la dissenyadora gràfica Bàrbara Astals, és la història d’una ferida. La metàfora del dolor i el patiment. Una ferida que supura i sagna, però a poc a poc guareix i fa recuperar la serenitat, tot i que sempre queda la por que la ferida pugui ser oberta. Tot aquest recorregut per la pena i l’alegria és la gran metàfora de la vida.

Per l’historiador de l’art Bernat Puigdollers, autor dels textos que des de les parets del museu acompanyen les obres i que formaran part dels escrits del catàleg de la mostra, l’obra de Codina “és el reflex d’una realitat que creix en ser observada, que amplifica el seu significat amb la mirada, que significa les coses insignificants. És per això que fereix el buit per fer-lo evident, per fer-lo visible. Crea brogit per apreciar el silenci. Perfila el desconegut, fins al límit just per no aniquilar-lo. Diu amb tot allò que calla, dirigeix però no assenyala”.

Efectivament, Codina és un autor de gran profunditat i contundència, però tot plegat presentat amb un gran lirisme. Una marca de fàbrica que semblen tenir els artistes mataronins. Ca l’Arenas, dirigit per Anna Capella, així ho ha mostrat a Singulars, el seu cicle anual d’exposicions dedicades a autors de la capital del Maresme. A tall d’exemple, les dues anteriors exposicions han estat protagonitzades respectivament per la pintora Carme Garolera i l’escultor Pere Casanovas. Ca l’Arenas és una espai artístic que forma una de les articulacions del Museu de Mataró. A banda de les exposicions dels artistes locals, aquest equipament actua com a museu de diferents àmbits que pertoquen a la cultura i a la ciutat.

Un encert de la mostra ha estat la tria austera i rigorosa de les obres. Tot sovint es tendeix per part dels artistes a voler mostrar el màxim d’obres. Aquesta contenció fa més visible cada un dels moments i pulsacions. Això permet crear diferents unitats que permeten crear sintaxi del relat. A més, l’encabiment de les obres en un espai no sempre és fàcil, però s’ha sabut treure profit a les seves característiques. L’edifici on es troba el museu havia estat l’habitatge i l’espai docent de l’artista Jordi Arenas i Clavell. Es dona la circumstància que Codina va fer el seu aprenentatge artístic en aquest centre, que ha servit de mestratge a molts creadors mataronins. La mostra es podrà visitar fins al 6 d’octubre i se n’organitzen visites guiades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CULTURA

La nova seu del Museu Morera de Lleida, inaugurada oficialment

lleida
CULTURA

Visites al campanar de Sant Fèlix de Sabadell per celebrar el tricentenari

sabadell
CULTURA

Durro enceta la festa del foc al Pirineu amb la baixada de falles

Durro
SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva