L’aclamat escriptor i guionista nord-americà Paul Auster (1947, Newark), que tenia un càncer de pulmó, ha mort aquest dimarts als 77 anys al seu domicili de Nova York, segons ha confirmat The New York Times. Entre les seves obres, gairebé sempre amb el rerefons de Brooklyn, destaquen Trilogia de Nova York i La invenció de la solitud. Els seus llibres, que inclouen poesia, contes, assajos i guions de teatre i cinema, han estat traduïts a més de quaranta idiomes. L’última obra publicada va ser Baumgartner, quan la seva família ja havia anunciat que estava malalt. Va ser un dels llibres més venuts aquest darrer Sant Jordi. Moltes de les seves obres es poden trobar en català.

Va néixer en una família jueva provinent d’Europa i es va graduar en literatura anglesa a la universitat de Colúmbia (1970). Als setanta va viure un temps a París i la seva primera feina als EUA va ser la traducció de clàssics francesos abans d’afrontar les seves primeres obres pròpies.

El seu reconeixement popular i de la crítica va arribar amb la primera part de la Trilogia de Nova York (1985), la novel·la La ciutat de cristall.. Ja com a professor a Princeton va editar El país de les últimes coses (1987) i El palau de la lluna (1989). El 1990 va ser nomenat al premi Faulkner, un dels seus autors més admirats, amb La música de l’atzar. Ell mateix va fer el guió de la versió pel·lícula d’aquesta novel·la, que va dirigir el 1993 Philip Haas. Ell mateix, demostrant que era un personatge polifacètic, va fer el paper de xofer.

Un dels seus treballs més populars va ser el guió de la pel·lícula Smoke (1995), dirigida per Wayne Wang amb la col·laboració d’ell mateix. Va guanyar l’Os de Plata al festival de Berlín. És una de les millors interpretacions de Havey Keitel.

Més endavant va dirigir en solitari la versió del seu propi llibre La vida interior de Martin Frost (2007) amb la seva filla, Sophie Auster, com a una de les protagonistes. El 2012 va completar la seva primera autobiografia Dies d’hivern, en la qual s’observava a ell mateix des de fora amb el seu habitual talent per la narració.

Entre els últims treballs de la seva prolífica obra destaquen La flama immortal de Stephen Crane (2021), inspirada en la vida d’aquest corresponsal de guerra de l’últim terç del segle XIX” i Un país banyat de sang, on barreja biografia, anècdotes històriques des de l’origen dels EUA fins als conflictes armats en l’actualitat informativa. Era un gran defensor del periodisme d’investigació.

Entre els guardons que va rebre destaquen el títol de Comandant de l’Orde de les Arts i les Lletres de França (1992) i el premi Príncep d’Astúries de les Lletres (2006). Va ingressar en l’Acadèmia dels EUA de les Arts i les Ciències i era un dels candidats habituals a rebre el Nobel de literatura. També va ser vicepresident del PEN Club i era un gran amic de Salman Rushdie, al qual va defensar públicament després de l’atemptat que va rebre.