"Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica"

Quim Monzó ha tancat l'acte d'inauguració oficial de la Fira de Frankfurt, on la cultura catalana és la convidada d'honor, amb un discurs on ha recorregut a un conte per descobrir al públic alemany la importància històrica de la cultura catalana i de la seva literatura, una de les fundadores de la tradició europea. Monzó ha recorregut al seu gènere predilecte, imaginant a un escriptor que és convidat a pronunciar el discurs inaugural d'un país convidat, Catalunya, sense saber què dir.

Monzó ha recorregut a la ironia per parlar d'un país "clarivident", que "sempre dedueix coses, amb gent molt perspicaç", i per aquesta raó aquest escriptor, ha dit, no pot evitar la seva "sorpresa perquè la Fira de Frankfurt, dedicada a la gran glòria de la indústria editorial, hagi decidit invitar a una cultura amb una literatura desestructurada". Una cultura, ha afegit Monzó, "repartida entre diversos Estats en els quals la llengua no és realment oficial, encara que un i mig ho proclamin sempre, i quan no molesti els turistes, els esquiadors o els repartidors de butà".
En la seva intervenció, l'autor barceloní s'ha remuntat als orígens de la literatura catalana, a Ramon Llull, que va estructurar una llengua travada i rigorosa, un mallorquí "nascut molt abans que els tour-operadors, els avions de baix cost i la 'balearització' dictessin les normes de vida d'aquelles costes, segles abans de l'arribada de Boris Becker i de Claudia Schiffer".

Detalls per a germanoparlants
Per "no avorrir" a l'auditori, Monzó ha esquitxat el seu parlament amb "detalls que puguin interessar als germanoparlants", com l'Arxiduc d'Àustria, o els senyors Damm i Moritz, "cervesers de terres alemanyes fundadors d'algunes de les marques de cervesa que els catalans encara beuen". En aquest suposat discurs que aquest escriptor hauria de fer, dubta si oferir una relació d'alguns dels grans autors de la literatura catalana, noms com Bernat Metge, Joan Brossa, Joanot Martorell, Llorenç Villalonga, Josep Carner, Verdaguer, Sagarra, Guimerà, Rusiñol, Pla, Rodoreda i Maragall.

Per cridar l'atenció de l'auditori, recorda que "el primer tractat europeu de Dret va ser el català 'Consolat de Mar', que regia les relacions marítimes al Mediterrani", o que alguns dels primers tractats europeus de medicina, dietètica, filosofia, cirurgia o gastronomia van ser també escrits en llengua catalana.

Conscient que els discursos inaugurals de cada any "sonen distants" a tots aquells que no pertanyen a la cultura exaltada, Monzó, o el seu 'alter ego' fictici, ha preferit recórrer al contingut d'altres discursos com aquell que durant la dictadura franquista va fer a Nova York, a les Nacions Unides, el violoncel·lista Pau Casals. En aquella intervenció, Pau Casals va dir, recorda ara Monzó: "Soc català. Catalunya és avui una província d'Espanya, però ha estat la nació més gran del món. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Va tenir les primeres Nacions Unides".

Després de comprovar que "altres escriptors que han fet discursos inicials a la Fira del Llibre intercalen poemes", el protagonista del conte de Monzó opta per llegir "aquell embarbussament que Dalí va recitar en una fenomenal paròdia de discurs militar com si fos la poesia més excelsa del món", i que comença amb el ressonant vers "una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica", que ha portat a l'auditori a prorrompre en aplaudiments.

Monzó ha tancat un acte inaugural de la cultura convidada en el qual el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ha afirmat que "el castellà és també patrimoni de la societat catalana i ambiciona el desenvolupament i l'expansió de l'ús social de la llengua catalana posant èmfasis en l'educació i la pedagogia".

Montilla ha expressat el seu desig que Frankfurt signifiqui "un nou impuls per al reconeixement institucional del català com llengua europea que és".