El Truffaut dedica un nou cicle de la Fimoteca a Wim Wenders

“Wim Wenders ha creat part de les seves obres a través d’un tema central: l’experiència del viatge erràtic en totes les seves formes possibles. No només el viatge com un desplaçament físic en un espai concret, sinó el trànsit que significa existir al món”. Així comença el full de presentació del nou cicle de la Filmoteca que avui arrenca al Cinema Truffaut, dedicat al cineasta alemany, autor d’un dels films més aclamats de l’any –Perfect days– i que bé mereix una revisió de part de la seva filmografia.

Ho escriu Anna Bayó per descriure un cineasta que, com destaca, “vol confrontar a l’espectador a qüestionar-se sobre les imatges que perceben els nostres propis ulls, les capes que les formen, i a acceptar que aquestes sempre ens retornen fantasmes”. Com ho va fer a Alícia a les ciutats (Alice in den städten, 1974), el film amb el qual s’obre el cicle avui en doble sessió (18.15 i 20.20 h), on el periodista protagonista obsessionat amb les Polaroid diu: “Les fotografies mai mostren el que s’ha vist”. Així i tot, com subratlla Bayó, documentar-ho és l’única forma de sobreviure en un present condicionat per un passat que pesa i no s’oblida.

En total es projectaran set pel·lícules, essencialment obres realitzades entre els anys setanta i vuitanta, una etapa on el cinema de Wenders feia present alguna cosa molt primigènia: “els subjectes es desdibuixaran, els paisatges canviaran i, així i tot, la vida sempre, sempre, continuarà avançant i creixent en el curs del temps”, remarca Anna Bayó.

És així com pel 13 de maig es podrà veure En el curs del temps (Im lauf der zeit, 1976); el 20 de maig El meu amic americà (Der amerikanische freund, 1977); El 27 de maig L’estat de les coses (Der stand der dinge, 1982); el 3 de juny la guanyadora de la Palma d’Or a Canes París, Texas (1984); el 10 de juny Tokio-Ga (1985); i, finalment, el 17 de juny, El cel sobre Berlín (Der himmel über Berlin, 1987).