Llibres

novetat editorial

Edicions de 1984 publica la ‘Poesia completa’ de Ventura Ametller

Edi­ci­ons de 1984 no és el pri­mer cop, ni serà l’últim, que s’embarca en una aven­tura arris­cada comer­ci­al­ment però necessària cul­tu­ral­ment. Ara pre­senta Poe­sia com­pleta, una reco­pi­lació en dos volums d’unes 800 pàgines cadas­cun, de 1.300 poe­mes de Ven­tura Amet­ller, nom de ploma de Bona­ven­tura Cla­ve­guera i Cla­ve­guera, vete­ri­nari d’escor­xa­dor pro­fes­si­o­nal i, la resta del temps, un intel·lec­tual d’alta volada, un espe­rit renai­xen­tista que, en vida, només va publi­car alguns die­ta­ris, dues novel·les (Suma caòtica i Resta caòtica; també té la ina­ca­bada i encara inèdita Mul­ti­pli­cació del caos) i uns 150 poe­mes en tres lli­bres inde­pen­dents.

Els poe­mes de Poe­sia com­pleta són la majo­ria inèdits fins ara i escrits entre el 1947 i el 2001. El pròleg el sig­nen Car­les Duarte i Jaume C. Pons Alorda, hi fan afir­ma­ci­ons com ara que “aquesta Poe­sia com­pleta, tra­ves­sada per un potent espe­rit de posta­van­guarda i de trans­gressió, és un con­vit a des­co­brir aquesta veu alquímica que s’ager­mana amb la d’altres dia­bles com Josep Pla, Sal­va­dor Espriu, Joan Vinyoli, Joan Perucho, Josep Palau i Fabre, Andreu Vidal, Josep Palàcios i Màrius Sam­pere”.

L’epíleg és de Marta Puig­ventós Pons. “La poe­sia d’Amet­ller és una obra exu­be­rant en la qual gai­rebé tots els temes tenen cabuda. Maxi­ma­lista i plena de mati­sos, a vega­des fa l’efecte que sigui escrita a raig, amb passió, però una lec­tura atenta ens mos­tra que real­ment és una obra ben pen­sada, quasi al mil·límetre. Si tenim en compte que és una poe­sia que abasta tota una vida, s’hi veuen reflec­tits la tota­li­tat dels sen­ti­ments i emo­ci­ons inhe­rents a tot indi­vidu”, escriu Puig­ventós.

L’autor va néixer a Pals el 1933, tot i que va viure bona part de la seva vida a Mataró. Va ser amic de Josep Pla –mai va per­dre el con­tacte amb el seu admi­rat Empordà– i va rebre con­sells del poeta Sal­va­dor Espriu, que és qui li va reco­ma­nar can­viar de cognom, moment en què va sig­nar amb el de la casa pai­ral on va créixer a l’Empordà, Amet­ller.

L’edi­tor de 1984, Josep Cots, va comen­tar que Ven­tura Amet­ller “té una obra molt filosòfica, die­ta­rista i, sobre­tot, cen­trada en la poe­sia”.

La seva filla, Teresa Cla­ve­guera, pre­si­denta de l’Asso­ci­ació Ven­tura Amet­ller, que ha impul­sat i tre­ba­llat durant cinc anys en el pro­jecte, va comen­tar que el seu pare “escri­via de manera rigo­rosa, sis­temàtica, molt científica; escri­via de tot i sem­pre”. “La seva obra estava fora del seu temps, amb un uni­vers molt críptic que no s’ente­nia i per això se sen­tia poc valo­rat. Tot i això no es casava amb res ni amb ningú i va escriure amb abso­luta lli­ber­tat; el rebuig el va con­ver­tir en poe­sia.”

Els hereus, quan el poeta va morir el 2008 després de molts anys de malal­tia, es van pre­gun­tar si ell vol­dria que es publiqués la seva obra. “Vam bus­car espe­ci­a­lis­tes perquè valo­res­sin els poe­mes, noms com Laura Borràs, Car­les Duarte, Jaume C. Pons Alorda, Joan Safon, entre d’altres, i tots van coin­ci­dir en què calia publi­car-los”, va expli­car la filla de l’autor.

“Si no ho hagués vol­gut, el meu pare ho hau­ria cre­mat, com feia amb els tex­tos que des­car­tava; a més, estava tot molt endreçat, molt pre­pa­rat”, va afe­gir. “Per tot ple­gat vam pen­sar que publi­car aquest lli­bre era un acte de justícia poètica”, va con­cloure.

La temàtica és molt vari­ada, encara més perquè és un recor­re­gut vital per més de sei­xanta anys. “La temàtica està vin­cu­lada a l’experiència vital i de ter­ri­tori, perquè la vida de pagès, la terra, hi són pre­sents, com l’amor per l’Empordà, la poètica amo­rosa i de desen­gany, el dolor –va morir un germà meu de pocs dies i un altre quan tenia 25 ans–, però no des del punt de vista per­so­nal sinó amb una mirada uni­ver­sal, amb un fons sem­pre filosòfic. Ell va viure i llui­tar per la seva obra, sem­pre amb impli­ca­ci­ons uni­ver­sals.”

Per a Cots, aquesta publi­cació té una “gran rellevància, ja que Amet­ller no és un poeta qual­se­vol, la seva apor­tació altera el cànon poètic de Cata­lu­nya”.

“Tenia un nivell de con­versa molt alt, et podia par­lar de filo­so­fia grega, de física quàntica, de poe­sia... De petits no l’enteníem. De grans, tam­poc. Va poder escriure perquè la nos­tra mare es va encar­re­gar de la criança dels fills. Ell sem­pre hi era, tot i que tan­cat al des­patx, escri­vint. Però no era un home fosc, la veri­tat és que era diver­tit”, va con­fes­sar Teresa Cla­ve­guera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia