Edicions de 1984 publica la ‘Poesia completa’ de Ventura Ametller

Edicions de 1984 no és el primer cop, ni serà l’últim, que s’embarca en una aventura arriscada comercialment però necessària culturalment. Ara presenta Poesia completa, una recopilació en dos volums d’unes 800 pàgines cadascun, de 1.300 poemes de Ventura Ametller, nom de ploma de Bonaventura Claveguera i Claveguera, veterinari d’escorxador professional i, la resta del temps, un intel·lectual d’alta volada, un esperit renaixentista que, en vida, només va publicar alguns dietaris, dues novel·les (Suma caòtica i Resta caòtica; també té la inacabada i encara inèdita Multiplicació del caos) i uns 150 poemes en tres llibres independents.

Els poemes de Poesia completa són la majoria inèdits fins ara i escrits entre el 1947 i el 2001. El pròleg el signen Carles Duarte i Jaume C. Pons Alorda, hi fan afirmacions com ara que “aquesta Poesia completa, travessada per un potent esperit de postavanguarda i de transgressió, és un convit a descobrir aquesta veu alquímica que s’agermana amb la d’altres diables com Josep Pla, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joan Perucho, Josep Palau i Fabre, Andreu Vidal, Josep Palàcios i Màrius Sampere”.

L’epíleg és de Marta Puigventós Pons. “La poesia d’Ametller és una obra exuberant en la qual gairebé tots els temes tenen cabuda. Maximalista i plena de matisos, a vegades fa l’efecte que sigui escrita a raig, amb passió, però una lectura atenta ens mostra que realment és una obra ben pensada, quasi al mil·límetre. Si tenim en compte que és una poesia que abasta tota una vida, s’hi veuen reflectits la totalitat dels sentiments i emocions inherents a tot individu”, escriu Puigventós.

L’autor va néixer a Pals el 1933, tot i que va viure bona part de la seva vida a Mataró. Va ser amic de Josep Pla –mai va perdre el contacte amb el seu admirat Empordà– i va rebre consells del poeta Salvador Espriu, que és qui li va recomanar canviar de cognom, moment en què va signar amb el de la casa pairal on va créixer a l’Empordà, Ametller.

L’editor de 1984, Josep Cots, va comentar que Ventura Ametller “té una obra molt filosòfica, dietarista i, sobretot, centrada en la poesia”.

La seva filla, Teresa Claveguera, presidenta de l’Associació Ventura Ametller, que ha impulsat i treballat durant cinc anys en el projecte, va comentar que el seu pare “escrivia de manera rigorosa, sistemàtica, molt científica; escrivia de tot i sempre”. “La seva obra estava fora del seu temps, amb un univers molt críptic que no s’entenia i per això se sentia poc valorat. Tot i això no es casava amb res ni amb ningú i va escriure amb absoluta llibertat; el rebuig el va convertir en poesia.”

Els hereus, quan el poeta va morir el 2008 després de molts anys de malaltia, es van preguntar si ell voldria que es publiqués la seva obra. “Vam buscar especialistes perquè valoressin els poemes, noms com Laura Borràs, Carles Duarte, Jaume C. Pons Alorda, Joan Safon, entre d’altres, i tots van coincidir en què calia publicar-los”, va explicar la filla de l’autor.

“Si no ho hagués volgut, el meu pare ho hauria cremat, com feia amb els textos que descartava; a més, estava tot molt endreçat, molt preparat”, va afegir. “Per tot plegat vam pensar que publicar aquest llibre era un acte de justícia poètica”, va concloure.

La temàtica és molt variada, encara més perquè és un recorregut vital per més de seixanta anys. “La temàtica està vinculada a l’experiència vital i de territori, perquè la vida de pagès, la terra, hi són presents, com l’amor per l’Empordà, la poètica amorosa i de desengany, el dolor –va morir un germà meu de pocs dies i un altre quan tenia 25 ans–, però no des del punt de vista personal sinó amb una mirada universal, amb un fons sempre filosòfic. Ell va viure i lluitar per la seva obra, sempre amb implicacions universals.”

Per a Cots, aquesta publicació té una “gran rellevància, ja que Ametller no és un poeta qualsevol, la seva aportació altera el cànon poètic de Catalunya”.

“Tenia un nivell de conversa molt alt, et podia parlar de filosofia grega, de física quàntica, de poesia... De petits no l’enteníem. De grans, tampoc. Va poder escriure perquè la nostra mare es va encarregar de la criança dels fills. Ell sempre hi era, tot i que tancat al despatx, escrivint. Però no era un home fosc, la veritat és que era divertit”, va confessar Teresa Claveguera.