cultura
El jaciment de Fumanya estrena una passarel·la per veure millor les petjades de dinosaure
Es tracta d’una paret de 75 metres d’altura amb rastres de titanosaure i dromeosaure de fa 65 milions d’anys
El jaciment de Fumanya a l’Alt Berguedà, és un dels més importants a Europa ja que té restes fòssils del Cretaci superior. Es troba situat a 1.500 metres d’altitud, té una extensió de 38.000 metres quadrats, i atresora una paret de 75 metres d’altura on s’hi poden observar més de 2.000 petjades de titanosaure, a més de fòssils de plantes i invertebrats de fa 66 milions d’anys. L’any 2017 s’hi va inaugurar un centre d’interpretació, que cada any atreu uns 5.000 visitants. Ara, la instal·lació fa un pas més en la divulgació amb un nou itinerari que permet al visitant acostar-se a la paret i observar tot aquest llegat a pocs metres de distància. El trajecte consta d’un recorregut d’un quilòmetre i mig que està format per una passarel·la amb diferents punts de mirador, i un pont penjant al darrer tram. L’obra ha comptat amb una inversió aproximada de 650.000 euros, gràcies a un ajut Feder.
El nou atractiu, segons la directora del centre d’interpretació, Alba Boixader, reforça i potencia la instal·lació. De fet, el projecte es complementarà amb la instal·lació d’uns dinosaures a mida real i uns vinils explicatius de les petjades. Els primers visitants de la instal·lació subratllen “la majestuositat de la paret”. “Sovint coneixem el que tenim fora, però no coneixem les meravelles que tenim a casa”, lamenta Queralt Ambrós.
L’erosió, el gran perill
Fins ara, els visitants podien observar les petjades des de la terrassa exterior de l’edifici del centre, però no era possible que s’hi acostessin per observar-les amb seguretat, ja que el camí que permetia aproximar-se estava en mal estat. La instal·lació de les passarel·les ha estat possible després que el Departament de Cultura hagi destinat 400.000 euros a l’estabilització del massís rocós on hi ha les petjades. Tot i això, Boixader reconeix que “l’erosió és un greu problema i és inevitable”. “Continua latent i potser hi haurà algun dia que les petjades no es veuran”, afegeix.
El jaciment preveu doblar el nombre de visitants gràcies a aquesta nova instal·lació. El descobriment dels Jaciments de Fumanya data de 1985, quan Lluís Viladrich i la seva esposa, membres del col·lectiu Berguedà de Ciències Naturals, es trobaven d’excursió a la zona i van sospitar que els clots que s’observaven al celobert de Fumanya Sud podrien correspondre a petjades d’algun animal. Les investigacions posteriors de l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell van confirmar aquesta primera teoria.