La història que vol connectar

L’expressió popular “a tocar ferro” es pot interpretar encara avui com una resposta supersticiosa per evitar la mala sort. A Sant Pol de Mar, al Maresme, aquesta dita té un significat propi. Els veïns i veïnes saben que vol dir anar fins al final de l’avinguda del Doctor Furest, més coneguda per la Punta. El cert, però, és que les baranes del passeig mai no han estat d’aquest material, sinó de fusta, per evitar que es rovellessin. Tot i això, la tradició marcava que calia tocar ferro fos com fos i la mainada de principis del segle XX buscava la literalitat de l’expressió anant a tocar la porta rovellada de la casa del doctor Nogué, que posteriorment es va convertir en un hotel, o també una tapa de clavegueram situada al mateix lloc. Des de fa dos anys l’Arxiu Municipal de Sant Pol de Mar elabora el pòdcast A tocar ferro amb una periodicitat mensual i hi recull els episodis i personatges històrics més significatius de la població amb l’objectiu de difondre la història local en un context de globalització que dificulta cada cop més conèixer els propis orígens. La responsable de la iniciativa és l’arxivera Cristina Bosch, amb la col·laboració de Josep Mestres, que posa veu a la presentació i comiat de cada episodi. “Va ser un procés natural, perquè quan va tancar l’emissora municipal també ho va fer l’espai Bocins d’història i aviat la gent del poble ens va fer saber que trobaven a faltar aquest contacte amb el passat local”, explica Cristina Bosch, l’ànima del pòdcast i una autèntica activista de la projecció de la feina ingent que fa l’arxiu fora de les quatre parets de la seu al carrer d’Ignasi Mas Morell. Ella, que va arribar a Sant Pol el 2007, és la que gestiona també la resta de xarxes socials on les informacions de l’equipament tenen cabuda amb periodicitat gairebé diària, com ara Facebook i Instagram. “L’arxiu encara és un gran desconegut per a una part important de la població i ens va semblar encertat intentar trencar aquesta situació fent-lo visible en els mitjans amb un ús més habitual”, puntualitza, i recorda, per a qui no ho tingui clar, que la major part de la feina del servei és el suport que fa a l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament. “És el client estel·lar”, confirma la responsable de l’arxiu.

Des del primer moment es va tenir clar que la història que es volia explicar havia de tenir dos objectius bàsics: un fil argumental amb suficient atractiu i una durada inferior als nou minuts. “El primer va ser sobre els 90 anys de la caseta del motor que treia les barques, que va tenir molt d’èxit”, recorda Bosch, que explica que es va veure obligada a fer un aprenentatge intens i abocar-se de cap en l’edició de cada episodi, “que inclou el guió, la música i els efectes especials”. La tria de temes sovint va en funció de les efemèrides que marca el calendari o dels reportatges que recull la revista municipal ENS (El Nou Santpolenc), una publicació amb trenta anys de trajectòria. “Ho fem per complementar els reportatges i, sobretot, per arribar a aquella gent que serà difícil que la llegeixi”, comenta.

Durant aquest període, l’arxiu de Sant Pol ha parlat del paper que van tenir els santpolencs Bonaventura Gombau i Francesc Xavier Tobella a les Bases de Manresa; de l’exili que va viure l’alcalde Josep Tobella el 1891 per haver defensat els interessos dels pescadors davant la construcció d’esculleres al litoral per protegir la via del tren; de la mestra Carme Domènech, una pionera de la renovació pedagògica; de la llegenda del dimoni d’or i de la construcció de la torre del campanar com a defensa dels atacs dels corsaris, entre altres. “Sant Pol és un poble que ha estat present en molts dels episodis cabdals de la història de Catalunya. El trobem nomenat a dues de les quatre grans cròniques medievals, a la Guerra de Successió, a la Guerra del Francès...”, rememora Cristina Bosch, que manté que la resposta cal buscar-la en la ubicació estratègica de la vila “entre mar i muntanya”.