La història que vol connectar

L’expressió popu­lar “a tocar ferro” es pot inter­pre­tar encara avui com una res­posta supers­ti­ci­osa per evi­tar la mala sort. A Sant Pol de Mar, al Maresme, aquesta dita té un sig­ni­fi­cat propi. Els veïns i veïnes saben que vol dir anar fins al final de l’avin­guda del Doc­tor Furest, més cone­guda per la Punta. El cert, però, és que les bara­nes del pas­seig mai no han estat d’aquest mate­rial, sinó de fusta, per evi­tar que es rove­lles­sin. Tot i això, la tra­dició mar­cava que calia tocar ferro fos com fos i la mai­nada de prin­ci­pis del segle XX bus­cava la lite­ra­li­tat de l’expressió anant a tocar la porta rove­llada de la casa del doc­tor Nogué, que poste­ri­or­ment es va con­ver­tir en un hotel, o també una tapa de cla­ve­gue­ram situ­ada al mateix lloc. Des de fa dos anys l’Arxiu Muni­ci­pal de Sant Pol de Mar ela­bora el pòdcast A tocar ferro amb una peri­o­di­ci­tat men­sual i hi recull els epi­so­dis i per­so­nat­ges històrics més sig­ni­fi­ca­tius de la població amb l’objec­tiu de difon­dre la història local en un con­text de glo­ba­lit­zació que difi­culta cada cop més conèixer els pro­pis orígens. La res­pon­sa­ble de la ini­ci­a­tiva és l’arxi­vera Cris­tina Bosch, amb la col·labo­ració de Josep Mes­tres, que posa veu a la pre­sen­tació i comiat de cada epi­sodi. “Va ser un procés natu­ral, perquè quan va tan­car l’emis­sora muni­ci­pal també ho va fer l’espai Bocins d’història i aviat la gent del poble ens va fer saber que tro­ba­ven a fal­tar aquest con­tacte amb el pas­sat local”, explica Cris­tina Bosch, l’ànima del pòdcast i una autèntica acti­vista de la pro­jecció de la feina ingent que fa l’arxiu fora de les qua­tre parets de la seu al car­rer d’Ignasi Mas Morell. Ella, que va arri­bar a Sant Pol el 2007, és la que ges­ti­ona també la resta de xar­xes soci­als on les infor­ma­ci­ons de l’equi­pa­ment tenen cabuda amb peri­o­di­ci­tat gai­rebé diària, com ara Face­book i Ins­ta­gram. “L’arxiu encara és un gran des­co­ne­gut per a una part impor­tant de la població i ens va sem­blar encer­tat inten­tar tren­car aquesta situ­ació fent-lo visi­ble en els mit­jans amb un ús més habi­tual”, pun­tu­a­litza, i recorda, per a qui no ho tin­gui clar, que la major part de la feina del ser­vei és el suport que fa a l’àrea d’Urba­nisme de l’Ajun­ta­ment. “És el cli­ent estel·lar”, con­firma la res­pon­sa­ble de l’arxiu.

Des del pri­mer moment es va tenir clar que la història que es volia expli­car havia de tenir dos objec­tius bàsics: un fil argu­men­tal amb sufi­ci­ent atrac­tiu i una durada infe­rior als nou minuts. “El pri­mer va ser sobre els 90 anys de la caseta del motor que treia les bar­ques, que va tenir molt d’èxit”, recorda Bosch, que explica que es va veure obli­gada a fer un apre­nen­tatge intens i abo­car-se de cap en l’edició de cada epi­sodi, “que inclou el guió, la música i els efec­tes espe­ci­als”. La tria de temes sovint va en funció de les efemèrides que marca el calen­dari o dels repor­tat­ges que recull la revista muni­ci­pal ENS (El Nou Sant­po­lenc), una publi­cació amb trenta anys de tra­jectòria. “Ho fem per com­ple­men­tar els repor­tat­ges i, sobre­tot, per arri­bar a aque­lla gent que serà difícil que la lle­geixi”, comenta.

Durant aquest període, l’arxiu de Sant Pol ha par­lat del paper que van tenir els sant­po­lencs Bona­ven­tura Gom­bau i Fran­cesc Xavier Tobe­lla a les Bases de Man­resa; de l’exili que va viure l’alcalde Josep Tobe­lla el 1891 per haver defen­sat els interes­sos dels pes­ca­dors davant la cons­trucció d’escu­lle­res al lito­ral per pro­te­gir la via del tren; de la mes­tra Carme Domènech, una pio­nera de la reno­vació pedagògica; de la lle­genda del dimoni d’or i de la cons­trucció de la torre del cam­pa­nar com a defensa dels atacs dels cor­sa­ris, entre altres. “Sant Pol és un poble que ha estat pre­sent en molts dels epi­so­dis cab­dals de la història de Cata­lu­nya. El tro­bem nome­nat a dues de les qua­tre grans cròniques medi­e­vals, a la Guerra de Suc­cessió, a la Guerra del Francès...”, reme­mora Cris­tina Bosch, que manté que la res­posta cal bus­car-la en la ubi­cació estratègica de la vila “entre mar i mun­ta­nya”.