Cinema

FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

És pos­si­ble que els mem­bres d’una pare­lla revis­quin el seu amor quan, cre­ient que s’ha esvaït, volen sepa­rar-se? Jonás Tru­eba ho aborda a Vol­veréis, que va pre­sen­tar ahir a la Quin­zena de Rea­lit­za­dors. En certa manera, també par­teix d’una altra pre­gunta: per què no fer una festa de sepa­ració, con­si­de­rant que aquesta pot dur a una vida dife­rent i pot­ser millor? La cinefília del direc­tor s’hi fa abso­lu­ta­ment pre­sent, en una pel·lícula en què home­natja la comèdia nord-ame­ri­cana de rema­ri­age i el filòsof Stan­ley Cavell, que va escriure l’assaig A la recerca de la feli­ci­tat); Ing­mar Berg­man i Liv Ull­mann; François Truf­faut, mos­trant la seva tomba al cemen­tiri de Mont­mar­tre; i el seu pare, Fer­nando Tru­eba, a qui filma de manera emo­tiva. Pro­ta­go­nit­zada per Itxaso Arana i Vito Sanz, coguio­nis­tes de la pel·lícula amb Jonás Tru­eba, Vol­veréis juga amb la repe­tició, com ara amb les esce­nes en què la pare­lla anun­cia a amics i fami­li­ars la seva intenció de sepa­rar-se i de cele­brar una festa. Tot fun­ci­ona amb lleu­ge­resa, iro­nia i encant men­tre s’invoca una idea de Kierke­ga­ard expo­sada a La repe­tició: l’amor repe­tit du a un gaudi de l’ins­tant perquè ni s’enfronta al des­co­ne­gut ni a la malen­co­nia del record.

‘La sus­tan­cia’ impacta

Als antípodes de la deli­ca­desa del film de Jonás Tru­eba, La sus­tan­cia, de la direc­tora fran­cesa Cora­lie Far­gat, ha cau­sat impacte dins de la secció ofi­cial com­pe­ti­tiva: un film de ter­ror que vol denun­ciar de manera explícita (també sim­ple i força òbvia) la reducció del cos de les dones a un objecte (cosa que passa pel cinema mateix i per tota mena d’imat­ges) i el rebuig dis­cri­mi­na­dor al seu enve­lli­ment. A par­tir d’un moment, s’esdevé una explosió d’imat­ges bru­tals en una esca­lada gro­tesca i sen­sa­ci­o­na­lista.

Això men­tre que, para­do­xal­ment, pot fer la impressió que certa manera de fil­mar els cos­sos con­tra­diu el seu dis­curs femi­nista. La pel·lícula, que beu del cinema de la “mutació de la carn” de Cro­nen­berg per anar sense mira­ments cap a un lloc més exces­siu i sal­vatge, té com a pro­ta­go­nista una actriu a la qual no se li per­dona l’edat: arra­co­nada en un pro­grama tele­vi­siu de fit­ness, a la manera de Jane Fonda, n’és aco­mi­a­dada. Ales­ho­res cedeix a la temp­tació de pren­dre una “substància”: de dins del seu cos, en sor­tirà un altre de més jove. És l’inici d’un mal­son hor­rorós, d’un com­bat entre les dues, d’un mons­tre ori­gi­nat en el culte al cos i en una imatge acor­dada al desig i les fan­ta­sies mas­cu­li­nes, que, com es repe­teix al film, “exi­geix a les joves boni­ques que som­ri­guin sem­pre”. Un encert indub­ta­ble de càsting és que l’actriu repu­di­ada sigui inter­pre­tada per Demi Moore: en el seu ros­tre i el seu cos hi ha les emprem­tes de la cirur­gia con­tra l’enve­lli­ment.

Canes també ha aco­llit la pre­sen­tació d’Hori­zon: Una saga ame­ri­cana, la pri­mera entrega (tres hores de durada) d’una sèrie amb la qual Kevin Cost­ner reprèn el tema de la colo­nit­zació de l’Oest. No és clar que fun­ci­oni com a pel·lícula perquè enceta fils i esbossa per­so­nat­ges que es des­ple­ga­ran en les nou hores res­tants: un pro­jecte que sem­bla més des­ti­nat a les pla­ta­for­mes que a les sales.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia