Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

Magawa és el nom d’una rata real que va ser condecorada a Cambodja per haver ajudat a detectar mines antipersones, salvant així moltes vides i evitant centenars d’amputacions. D’aquesta manera, una rata, possiblement un dels animals més detestats arreu del món, passava a tenir consideració d’heroïna. És una bona metàfora aplicable als personatges de Magawa (Lluny del Ramat Edicions), el segon llibre de l’escriptor blanenc Jaume Planas Perxachs, que els defineix com “working class heroes i éssers marginals amb les seves llums i ombres”, tots ells residents a la plaça de la Gent Gran, un barri com n’hi ha tants –amb el seu bar Aurelio, el colmado Can Barros, la farmàcia i l’administració de loteria– en un municipi fictici anomenat Banyons dels Múrids, “transsumpte de Blanes”. De fet, l’autor aclareix que ‘banyó’ es com li diuen a Blanes, i només a Blanes, a la mongeta tendra. I els múrids són uns rosegadors, parents llunyans de les rates.

Planas descriu Magawa com “una novel·la atomitzada composta per 26 contes interdependents on els protagonistes d’un relat passen a ser secundaris o mers figurants en els següents”, però sempre dins dels marges del barri, com a tauler de joc permanent. I afegeix: “El recull de narracions radiografia un barri a mesura que anem avançant relat a relat, es teixeix i dissecciona un entorn en els darrers 40 anys: des dels anys vuitanta del segle XX amb l’entrada de l’heroïna en els primers temps de la democràcia i els efectes devastadors que provoca en el jovent, fins l’actualitat d’un món líquid globalitzat”.

El primer i l’últim relat són contest corals que “serveixen per obrir i clausurar la història” i en ells ja apareixen gairebé tots els personatges que transiten per la resta de contes.

Planas, gran melòman, ha preparat una llista de Spotify amb quaranta cançons que formen la banda sonora de Magawa , amb cançons de Bowie, Elvis, Lou Reed –un conte titulat Un dia perfecte, publicat a la revista Celobert, va ser el punt de partida de la novel·la–, Joy Division, Parálisis Permanente, Nick Cave, Desechables i, entre altres, els seus estimats Kitsch, els més representats, amb un total de 6 cançons.

Jaume Planas Perxachs, que ha guanyat dues vegades el premi de periodisme i una el de retrat literari dels Recvll de Blanes, va publicar el 2021 la novel·la Aiguamarina.