Música per a l’esperit

Ha estat la historiadora britànicoalemanya Andrea Wulf (Nova Delhi, 1972) qui ha parlat de la invenció de la naturalesa a partir de la nova visió i comprensió d’Alexander von Humboldt (1769-1859). Desconeix el cronista si l’explorador alemany va poder escoltar, en alguna ocasió, la música de Die Jahreszeiten de Haydn (1732-1809). El que sí que sabem és que, a l’estrena vienesa, von Humboldt no va poder-s’hi traslladar, des del seu Berlín natal, perquè, entre 1799-1804, va portar a terme els seus mítics viatges a les colònies espanyoles d’Amèrica. Va ser en aquell temps que Haydn estava immers en la composició i estrena del seu darrer oratori que, divendres a L’Auditori, de la mà dels equips musicals de Jordi Savall (Igualada, 1941) vam poder escoltar en una versió que va sorprendre per una mirada que semblava voler retrobar la seva essència en el llenguatge dels oratoris de G.F.Händel amb un cor de només 21 membres i una orquestra de 42, malgrat que aquesta requereix d’un gran orgànic que demana fins a 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons i 5 percussionistes. Aquesta essencialitat és la que va permetre escoltar un Haydn fresc, transparent i allunyat de la grandiloqüència d’efectius que ja en l’època del mateix Haydn s’emprava. Per entendre’ns, vam escoltar una versió més pròxima al volum sonor que devia escoltar-se en la primera audició privada de l’oratori, la del 24 d’abril de 1801 al Palau del príncep Schwarzenberg, que no al de l’estrena pública que va tenir lloc unes setmanes després, exactament el 29 de maig de 1801, al Hofburgtheater de la capital austríaca.

Escoltar Les estacions és una festa per als sentits i l’audició mena a una narrativa que cerca una nova experiència de la naturalesa. Si l’obra és oferta amb convicció i intencionalitat expressiva, com divendres, poc importa la poca qualitat del llibret de van Swieten, una adaptació del poema The Seasons (1730) del poeta escocès James Thomson (1700-1747). Cal dir-ho quan abans millor. Divendres vam assistir a la coronació dels oratoris haydnians sota la direcció del mestre igualadí. I ho va fer amb bona nota i on el seu enregistrament, a ben segur, marcarà una referencialitat com ho poden ser altres versions com les de Jacobs, Gardiner o Harnoncourt. Música excelsa que per unes hores ens va fer retrobar-nos amb allò que som de veritat en la Realitat última i profunda.