Les associacions d’escriptors en català, basc i gallec reclamen la protecció de les seves llengües

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’Asociación de Escritores en Lingua Galega (AELG) i l’Euskal Idazleen Elkartea (EIE) han signat avui la Declaració de Palma, un manifest que reclama el “cessament de qualsevol atac” contra les tres llengües i el “ple desenvolupament de la seva normalització”, a més de la internacionalització i la col·laboració entre les respectives institucions, tant públiques com del sector.

Les tres associacions han signat el manifest amb motiu de la celebració de l’Encontre Galeusca, centrat, precisament, en la traducció i la internacionalització literària.

Feia deu anys que les tres associacions que integren la federació Galeusca no es reunien, tot i haver mantingut estratègies de col·laboració. La trobada ha estat també el marc per a presentar la Declaració de Palma, signada per les tres entitats. L’han llegida Cesáreo Sánchez Iglesias, president de l’AELG; Joxemari Carrere, representant de l’EIE, i Sebastià Portell, president de l’AELC.

En la Declaració exigeixen “a les institucions nacionals, estatals i internacionals el cessament de qualsevol atac contra les llengües gallega, basca i catalana, així com també contra les altres llengües minoritzades o minoritàries parlades a l’Estat” i insten “les institucions culturals dels tres sistemes literaris (català, basc i gallec) a treballar colze a colze en la normalització de les relacions entre les nostres tres cultures, i també en l’àmbit estatal i internacional”.

Durant la presentació del document, Sebastià Portell ha subratllat que “la regressió que està patint la llengua catalana en el conjunt dels Països Catalans“ i ha fet esment als atacs “al País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord, que ha qualificat de “preocupants”, a més d’altres reculades en l’àmbit institucional a Catalunya. També ha reclamat una aposta per la professionalització dels autors i traductors en llengua catalana, ja que “només el 22% poden viure de la seva activitat”, segons un estudi encarregat per l’AELC l’any passat. Per contra, Portell ha dit que “l’escriptura en català es troba que millor que mai, tant en estils com gènere i territori: mai no s’havia publicat tant com ara”.

Per la seva part, Cesáreo Sánchez Iglesias, president de l’AELG, ha afirmat que “la federació Galeusca és més necessària que mai, ja que els centralistes i espanyolistes hegemonistes necessiten una cura d’humilitat, que vagi en contra de la seva supèrbia”.

Joxemari Carrere ha apuntat que “hem de canviar la percepció que som llengües perifèriques: les nostres són i han de ser les llengües centrals en els nostres territoris”.

L’any 1984 es va celebrar el primer encontre d’escriptors gallecs, bascos i catalans, al qual seguirien una trentena més de trobades celebrades entre el 1984 i el 2014 en diferents territoris (Barcelona, Pontevedra, la Corunya, Palma, Castelló de la Plana, Andorra, Pamplona, Bilbao...). L’any 2008 l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’Asociación de Escritores en Lingua Galega (AELG) i l’Euskal Idazleen Elkartea (EIE) van signar a Poblet la constitució de la Federació d’Associacions d’Escriptors Galeusca, que representa prop de 2.800 autors literaris, tant escriptors com traductors.