L’abraçada felina és assassina

Ramon Madaula torna amb una comèdia popu­lar, sense sofà, només armada amb parau­les i dis­cur­sos de lli­bres d’auto­a­juda. “La feli­ci­tat és una elecció” diu el con­fe­ren­ci­ant (excinquè tuba de l’OBC), que espera un fotògraf per a un repor­tatge del domi­ni­cal del diari. Està con­vençut que la seva recerca de fer fora la por (iden­ti­fi­cada amb un tigre) pot aju­dar la gent, com ara la fotògrafa que té al davant.

Mercè Martínez inter­preta una dona ferida que només rep pata­ca­des de la vida. Pro­te­geix el seu orgull malmès amb el tre­ball a la càmera. David Oli­va­res és aquest con­fe­ren­ci­ant d’èxit que recon­ver­teix els fra­cas­sos en rep­tes d’auto­su­pe­ració. El con­flicte tea­tral està ser­vit. Els dos actors mos­tren ofici i química, saben ser patètics des de les seves apa­rents tor­res d’ivori. És una comèdia afi­nada, eficaç, en què tot­hom se sent seduït, per moments.

Fi d’olfacte, Madaula atorga el paper de demiürg al tècnic (la ter­cera veu en discòrdia) amb un aire simi­lar al del fotògraf davant de l’ego de l’actor, o del peri­o­dista. Tot és medi­o­cri­tat líquida. La feli­ci­tat és l’ombra que es per­se­gueix obses­si­va­ment, o bé és l’accep­tació de viure xino-xano sense estridències ni flai­xos? Madaula escriu pla­ner rèpli­ques política­ment incor­rec­tes amb tòpics de per­so­nes d’altres cul­tu­res. Podria estal­viar-s’ho, però això també mos­tra el seu món imper­fecte i des­tra­ler, honest i sense fil­tres.

L’acti­tud de gua­rir-se abans de fer-se un tall ha dut el dra­ma­turg a fer unes decla­ra­ci­ons a Ràdio Estel que han mun­tat un bon sidral a X. L’autor, que ha estre­nat tres peces aquesta tem­po­rada a Bar­ce­lona (Els buo­na­parte, Con­que­ri­dors i El tigre), avisa que hi ha una sobre­pro­ducció que limita massa les tem­po­ra­des a les sales i satura les gires (escapçada, sobre­tot des de les reta­lla­des ins­ti­tu­ci­o­nals del 2008). Ha plan­te­jat als artis­tes joves que pen­sin en “un pla B”. De fet, aquest ha estat el seu camí, ara com a actor o direc­tor de les seves pròpies comèdies, perquè ja no sovin­te­gen les tru­ca­des per a altres pro­duc­ci­ons. Madaula ha vol­gut fer una abraçada pater­na­lista i ha obli­dat que és un tigre per a les bèsties més ten­dres. Ha estat una abra­o­nada assas­sina.