Els Saballuts apunten alt

L’arri­bada dels més petits de la colla trenca el silenci que inunda el local dels Saba­lluts, un espai gran que faci­lita tant la cre­ació de cas­tells d’enver­ga­dura com una estada con­for­ta­ble, gai­rebé fami­liar. “Em vaig engan­xar quan tres mesos després de començar vaig emo­ci­o­nar-me des­car­re­gant el 3 de 9”, explica el pre­si­dent dels Cas­te­llers de Saba­dell, Mario Sánchez. Les parau­les emoció, ale­gria com­par­tida, família, esforç, con­fiança, tre­ball en equip o valors són algu­nes de les més repe­ti­des entre els mem­bres de la colla per expli­car la per­ti­nença a una enti­tat que cele­bra els 30 anys i que, amb uns fona­ments sòlids, vol con­ti­nuar crei­xent. Els assa­jos aple­guen entre 120 i 140 per­so­nes, i a les actu­a­ci­ons arri­ben a ser fins a 160 o 170, segons explica Sánchez. “La porta del local sem­pre està oberta”, afirma el cap de colla, Joan Car­les Sánchez, abans d’expli­car que entre els objec­tius de l’ani­ver­sari hi ha ampliar la base social de la colla. “Ens agra­da­ria arri­bar als números d’abans de la pandèmia”, asse­nyala el pre­si­dent. Mal­grat tot, els cami­ses ver­des són opti­mis­tes i tor­nen a posar sobre la taula sen­ti­ments però també una dada per demos­trar que una més de les carac­terísti­ques dels Saba­lluts és la resiliència. Recor­den l’emoció que tota la colla va sen­tir quan poc després de recu­pe­rar els assa­jos van cons­truir un 4 de 8 en una actu­ació a Bar­berà del Vallès. “Va ser un moment emo­ci­o­nant, sem­blava molt difícil i ho vam acon­se­guir”, explica Sánchez, que afe­geix que des del 2012, quan el van fer per pri­mer cop, no hi ha hagut cap any que no l’hagin repe­tit: “Som els únics.” Aquest any d’ani­ver­sari, volen tre­ba­llar el 3 de 8 –que sem­bla que se’ls resis­teix–, el 4 de 8 i la torre de 7. Per fer-ne de 9, asse­nya­len, neces­si­ten més gent, però no des­car­ten que en un futur puguin recu­pe­rar èpoques pas­sa­des. “Cada any tenim gent nova, però la difi­cul­tat està en el com­promís”, asse­gu­ren. Durant la tem­po­rada assa­gen tres dies a la set­mana, a part de les actu­a­ci­ons de cap de set­mana. Per arri­bar a més gent fan tallers a esco­les, por­ten els cas­tells als bar­ris de Saba­dell i fan acti­vi­tats lúdiques i fami­li­ars. Entre els cami­ses ver­des no només hi ha gent de Saba­dell; també n’hi ha de pobla­ci­ons pro­pe­res com Bar­berà del Vallès, Ripo­llet, Mont­cada i Rei­xac o d’altres una mica més allu­nya­des, com ara Espar­re­guera. Com­par­tei­xen una carac­terística amb els cas­te­llers d’arreu: aple­guen en un espai dife­rents gene­ra­ci­ons. I això, per exem­ple, és un dels atrac­tius per a Igna­cio Ruiz, de 67 anys, que ja en fa 17 que és a la colla. “Venim a fer cas­tells però una de les coses que engan­xen és la part social”, afirma. I és que als assa­jos dels Saba­lluts es res­pira bon ambi­ent. A poc a poc, com si d’un tren­ca­clos­ques es tractés, van sumant peces per fer el cas­tell. El cap de colla ho defi­neix com un “tre­ball coo­pe­ra­tiu” en què tot­hom té el seu paper i cal “molta con­fiança”.

Dues de les nenes dels Saba­lluts com­par­tei­xen, a més de l’afició, el nom: Aina. “Al prin­cipi és difícil però vas repe­tint i ja no ho és”, diu la més petita, de nou anys. Ella ho té clar: for­mar part dels Cas­te­llers de Saba­dell és “guai”. La gran, de dotze anys, des­taca el que sent quan fan els cas­tells a plaça i la gent els aplau­deix. Con­clou amb un “és molt xulo”. Lídia Ser­rano va arri­bar a la colla per la seva filla petita. De fet, és una de les por­tes d’entrada més habi­tu­als als cas­te­llers. Els nens i nenes hi volen par­ti­ci­par després de veure una actu­ació o de par­ti­ci­par en un taller a l’escola, els pares els por­ten i la família es queda. En el cas de Ser­rano també hi ha una part musi­cal perquè és a la banda que acom­pa­nya els cas­te­llers. “Som una de les colles que cui­dem més la música”, diu amb orgull. El mateix que desprèn Julián Benítez, de 74 anys, el veterà dels Saba­lluts, quan es defi­neix com a cas­te­ller. Hi és des de l’inici de la colla, que des­criu com “una família” i com a part impor­tant de la seva vida. “Som per­so­nes nor­mals que fem coses extra­or­dinàries”, afirma, i des­taca que a la colla “tot­hom és neces­sari”. Reco­neix que també va arri­bar acom­pa­nyant la seva filla i que al final no només es va engan­xar ell sinó també la dona i el fill. Ha fet dife­rents papers dins dels cas­te­llers i n’ha vist de tots colors, però en parla amb il·lusió i estima.

Els Cas­te­llers de Saba­dell han orga­nit­zat acti­vi­tats durant el cap de set­mana del 15 i 16 de juny per cele­brar els 30 anys que s’emmar­quen en els actes de Saba­dell, Capi­tal de la Cul­tura Cata­lana. Entre els con­vi­dats hi ha la Mui­xe­ranga d’Alge­mesí per mos­trar, segons explica el pre­si­dent, “una manera dife­rent de fer cas­tells”.