La xarxa de la resistència a la costa del Maresme

Fortins, observatoris, bateries, nius de metralladores i múltiples punts de vigilància per avisar de qualsevol moviment estrany. Així de fortificada estava la costa del Maresme durant la Guerra Civil, una de les zones més vigilades de la costa en un dels enclavaments importants del conflicte pel trànsit marítim en direcció cap a França. Una xarxa de vigilància on es construeixen observatoris des d’on els carabiners, el cos que vigilava les fronteres, puguin fer el patrullatge. Es construeixen cinc emplaçaments de canons, les bateries de costa, amb l’objectiu de dissuadir els desembarcaments, com una primera defensa amb un abast d’uns deu quilòmetres. Se’n van aixecar cinc a Montgat, Cabrera de Mar, Arenys de Mar, Calella i Malgrat de Mar per respondre davant l’amenaça d’un possible atac de l’exèrcit nacional. En el cas que s’arribés a desembarcar, es va pensar a buscar llocs estratègics on fer els fortins des d’on amagar-se per disparar amb les metralladores. “Es tractava que la gent se sentís protegida, encara que els canons eren peces de museu, alguns de l’època carlista, en què quan es dispara els projectils no arriben a l’aigua”, explica el comissari de l’exposició, Adrià Cabezas, d’unes defenses que es van construir a principi del 1937 per evitar un desembarcament que mai es va produir.

La mostra Enemic a la vista! La defensa de la costa del Maresme (1936-1937), creada pel Museu d’Arenys de Mar i adaptada pel Museu de Mataró, on es pot visitar fins a l’octubre, dona a conèixer la importància d’aquest patrimoni bèl·lic i dona testimoni dels fets de la història més recent. Adrià Cabezas, que ha estudiat a fons la defensa de la costa catalana durant la Guerra Civil, assegura que a la comarca, tot i estar a la rereguarda lluny del front, hi havia indústria de formigó i la mà d’obra necessària per demanar voluntaris per fer aquesta xarxa de vigilància. “Hi ha molta població local treballant en aquestes defenses sota les ordres dels comandaments militars”, apunta Cabezas, que destaca la rapidesa en què es van enllestir i els recursos que es van abocar per a aquestes estructures. “A diferència de les pel·lícules, aquí els fortins no estaven armats i els carabiners feien torns de vigilància”, explica l’historiador, que ha trobat a l’Arxiu Militar d’Àvila el document que acredita que eren 217 soldats els que segons els comandaments havien d’anar amb les metralladores a defensar la costa del Maresme. Aquest era el destacament número 7 i tenia la responsabilitat d’estar atent al trànsit marítim que portava subministraments o armes des de França per anar al port de Barcelona. Un dels fets més coneguts és l’enfonsament del vaixell Ciutat de Barcelona, el 30 de maig del 1937, davant de les costes de Malgrat de Mar, on van morir 50 brigadistes internacionals torpedinats per un submarí italià. “Al final no es va fer cap tipus de desembarcament i no es van utilitzar aquestes fortificacions”, destaca Cabezas, com també va passar amb els milers de defenses als Pirineus davant una hipotètica invasió aliada que no va passar.

A l’exposició de Mataró, a diferència de la que es va visitar a Arenys de Mar i que s’exposa temporalment al Museu de Turisme de Calella, hi ha armes de la Guerra Civil, cedides per Dani Vives, un col·leccionista arenyenc, un fusell del Museu de Badalona i unes pistoles del fons del museu mataroní. Tot i que la comarca no va viure combats, sí que s’exposen unes restes de municions que es van trobar al port del Balís, de Sant Andreu de Llavaneres. Altres documents curiosos que es poden veure són els uniformes dels carabiners o els plànols d’espionatge on s’ubiquen les defenses costaneres. Els visitants també poden veure el quadern d’un soldat que dibuixava els perfils dels avions des del campanar de l’església d’Arenys de Mar.

Per contextualitzar l’època a Mataró, la directora del Museu de Mataró, Anna Capella, explica que s’hi poden veure dibuixos de la col·lecció Arenas i la fotografia que es va adquirir d’Humberto Rivas d’un dels fortins de la platja. La comissió de la memòria històrica de Mataró prepara, per després de l’estiu, una visita guiada als cinc fortins que es conserven al litoral mataroní de la desena que es van construir.

La ubicació de les fortificacions, algunes engolides pel mar, es pot veure sobre un plànol a l’exposició que deixa testimoni d’aquest patrimoni que en molts municipis ha quedat integrat al paisatge o als passeigs marítims. Només es conserven plànols d’alguna d’aquestes construccions que en el cas de Mataró estan protegides com a bé cultural d’interès local, però que són en molts casos de difícil accés per la proximitat al mar.