La generació Z pren el poder

Els temps han can­viat i també el fes­ti­val Ítaca. Men­tre Bruce Springs­teen tocava a l’estadi olímpic, el rock també sonava dis­sabte a l’Estar­tit amb Arde Bogotá, Cala Vento i la Ludwig Band. L’endemà, l’aposta va can­viar radi­cal­ment i també el públic. El con­cert de la revet­lla el van pro­ta­go­nit­zar The Tyets, Juli­eta, Mushkaa i Classe B. L’emergència d’una música urbana, amb influències pop, posa en crisi el noise i el subs­ti­tu­eix per una sono­ri­tat cibernètica gene­rada per sam­plers, cai­xes de ritme, sin­te­tit­za­dors i modu­la­dors de veu. En canvi, els nous temps de la gene­ració Z per­me­ten que el català no nor­ma­tiu soni en el trap i el rega­get­ton. La nit d’Ítaca va ser beneïda per prop de 6.000 per­so­nes fidels i va sig­ni­fi­car una bona immersió en l’ano­me­nada “banda del pati”, que agrupa un seguit de ban­des post­pandèmiques que col·labo­ren entre si. El mini­ma­lisme de les seves presències escèniques con­trasta amb els vells temps d’Ítaca, quan les ban­des amb molts de músics i molts ins­tru­ments de vent –Txa­rango, Oques Gras­ses...– toca­ven músiques fes­ti­ves. La pandèmia tot s’ho va endur. Als esce­na­ris, que s’han bui­dat d’ins­tru­ments, apa­rei­xen cos­sos de ball i els audi­o­vi­su­als fan d’embol­call.

The Tyets, anun­ci­ats com els caps de car­tell, van sor­tir a l’esce­nari dient que esta­ven en una gira titu­lada Tor­nem a casa i van atre­vir-se a pre­gun­tar quants dels espec­ta­dors de la platja de l’Estar­tit els havien vist abans en directe. Les mans alçades van mos­trar una acla­pa­ra­dora majo­ria. Amb la segu­re­tat que el públic era ben seu, l’Oriol i en Coca no van tenir cap pro­blema per inter­pre­tar 24 temes en poc més d’una hora d’actu­ació. Van començar amb La Platja i van posar la directa. Van con­vi­dar Mushkaa a can­tar El ton­teo, per retro­bar els hits del disc Èpic solete com Olívia, Bai­lo­teo i la gran sar­dana final del Coti per Coti. Van anun­ciar que la pri­ma­vera vinent tin­drien nou disc. La vida acce­le­rada con­ti­nua.

Quan encara era mig clar, havia actuat el grup Classe B que van ser la sor­presa de la nit. Ells van ser els millors con­vi­dats a for­mar part de “la banda del pati”. El grup empor­danès, amb Genís Plaja i Martí Cos­ta­be­lla a les veus, va enre­gis­trar el seu vide­o­clip de pre­sen­tació Fa de mal dir al cas­tell del Montgrí. I van acom­pa­nyar Figa Flawas al fes­ti­val Stre­nes. Classe B té una aposta sòlida que vol par­tir de la música dels vui­tanta per fon­dre’s en la música urbana actual. Tenen temes potents com Que no t’ho expli­quin i Ranci del 1000. I entre les seves fites hi ha Poc se’n parla, un tema que explica què passa quan els joves van del poble a la ciu­tat. Una vella metàfora del camins d’una música que busca les vies de tro­bar la sono­ri­tat urbana.

Juli­eta va sor­tir a l’esce­nari anun­ci­ant la gira Tu Juru Ju, però en el seu reper­tori no hi era el tema del 2021 que la va popu­la­rit­zar. La Juli­eta va mos­trar-nos les cançons del seu doble disc 5AM i va apos­tar per l’elegància i la sofis­ti­cació. El seu espec­ta­cle estava més pen­dent de la posada en escena que del directe musi­cal. La pro­posta està com­posta per un cos de ball de vuit per­so­nes i un mínim suport musi­cal inte­grat per un joc d’ordi­na­dors tot ter­reny i una bate­ria. L’esce­nari és domi­nat pels blaus i blancs com si ens trobéssim en un món més celes­tial per on tran­si­ten els Avi­ons Volant i on Juli­eta va tro­bar unes ales ange­li­cals per inter­pre­tar Lokura. La intèrpret va alter­nar temes en català i cas­tellà, va con­vi­dar l’Oriol i Coca de The Tyets a inter­pre­tar Clar que t’he tro­bat a fal­tar i en la recta final van sonar Thelma & Louise, Cari i Full Romance.

Es curiós veure el con­trast en l’embol­call entre Juli­eta de Mushkaa. El cel de la Juli­eta va donar pas al cos­tat més ter­re­nal de Mushkaa en la seva gira Sexy Sen­si­ble. Irma Farelo –20 anys– és la més petita de la banda, però pot­ser la més atre­vida. En l’esce­nari l’aposta també és mini­ma­lista, però incor­pora més ins­tru­ments jun­ta­ment amb la presència de Roots, el seu pro­duc­tor i la segona veu de la seva ger­mana bes­sona, Greta. El cos de ball, inte­grat per dues balla­ri­nes, vol ser força més tòrrid que la Juli­eta. Mushkaa va començar amb Habibi i va con­ver­tir la nit en la seva festa major. Va con­vi­dar a omplir la copa i va con­ti­nuar amb temes com Sexe­Sexy, Xar­nega, Tas Loko i Sem­bla men­tida. Tot ple­gat va ser la gran festa dels joves nas­cuts en el nou mil·lenni, on un espec­ta­cu­lar cavall de Troia, amb DJ inclosa, va infil­trar-se per acon­se­guir que la música no s’aturés mai.