premis
Bodes de plata entre llibreters i lectors catalans
L’idil·li entre els associats al Gremi de Llibreters de Catalunya i els lectors –caldria afegir-hi que també en formen part autors i editors– és viu i palpable. Potser la representació més vistosa són els premis Llibreter, que aquest any arriben a les bodes de plata. Els del gremi han estat 25 anys mirant de destacar títols que, a parer dels comitès de les llibreries agremiades, mereixien més difusió.
Ahir es van donar a conèixer els d’aquest any, primer amb una roda de premsa i, al vespre, amb un acte a la sala Paral·lel 62 conduït per la periodista Anna Guitart, amb un pregó a càrrec de Muriel Villanueva i Raül Garrigasait i amb un homenatge a Júlia Secall, de la llibreria Roca de Valls.
Aquest any s’hi ha afegit una categoria llargament reclamada entre els mateixos llibreters, la d’assaig, pensament i altres narratives, que ha guanyat Miguel Pajares per Bla-bla-bla. El mite del capitalisme ecològic, publicat per Raig Verd.
“Una categoria nova sempre és un esforç molt gran per als llibreters que accepten formar part del comitè i aquesta fa anys que es demanava des de dins del gremi”, va comentar Eric del Arco, de la Documenta i president del gremi. “Ara és el torn de la poesia!”, va afegir-hi amb simpatia Isabel Sucunza, de la Calders.
Els altres cinc premiats han estat: Jordi Masó, per Xacona (Males Herbes), en literatura catalana; Eider Rodríguez, per Materials de construcció (Periscopi i Random House), en altres literatures; Albert Pijuan, per I diumenge, meteorit (Animallibres), en literatura infantil i juvenil en català; T. Kingfisher, per Guia màgica d’autodefensa amb galetes (Indòmita i Gran Travesía), en literatura infantil i juvenil d’altres literatures, i, finalment, Marc Majewski, per Papallona (Ekaré), en àlbum il·lustrat.
La nord-americana T. Kingfisher (1977), pseudònim d’Ursula Vernon, i el francès Marc Majewski (1993) no hi van ser presents però van enviar un comunicat per escrit i en vídeo, respectivament, agraint el premi.
“Ja són uns premis veterans, amb la injustícia de destacar-ne només un entre els tres finalistes i entre els molts altres bons títols que podrien formar part de la tria; tot i això, han esdevingut uns premis imprescindibles”, va declarar Del Arco.
Les diferents actes dels premis van ser llegides per Gemma Barrufet, de la llibreria A Peu de Pàgina; per Miguel A. Rincón, de La Petita, i per la ja citada Isabel Sucunza.
Jordi Masó (Granollers, 1967), que professionalment és un pianista virtuós, va comentar: “Xacona és una novel·la arriscada, experimental, per això demana la complicitat del lector i, en aquest sentit, els llibreters hi han entrat.” Masó ha publicat sis reculls de relats, gènere en què excel·leix, i aquesta és la seva segona novel·la.
Eider Rodríguez (Errenteria, 1977) es va esforçar a fer els agraïments en català. “Si soc escriptora és perquè soc lectora i si soc lectora és gràcies a dues llibreteres, una de quan era nena i una altra quan ja era adolescent que, tot i tenir ideologies oposades, m’aconsellava bones obres”, va afegir-hi l’autora basca, que a la novel·la narra en un format calidoscòpic part de la seva biografia amb un pare alcohòlic.
Albert Pijuan (Calafell, 1985), que va triomfar fa quatre anys amb Tsunami, es va mostrar amb la simpatia habitual. “Ha estat una sorpresa guanyar el premi i veure que algú ha llegit la meva novel·la, que, francament, ha anat molt fluixa de vendes... El premi serà una segona oportunitat”, va declarar. I és la intenció primera d’aquests guardons, donar un temps extra a les obres premiades, fet que any rere any s’aconsegueix perquè totes les llibreries les exposen i les recomanen als clients.
Finalment, el doctor en antropologia social Miguel Pajares (Palència, 1950) va explicar el contingut del llibre, en què desmunta “els mites del capitalisme ecològic i del creixement sostenible, així com altres mentides del greenwashing empresarial com ara la neutralització d’emissions”. Pajares no es limita a posar el dit a les nafres del sistema, també ofereix alternatives a tot el desgavell de la crisi climàtica provocada per interessos econòmics.