La soledat d’un os és similar a la d’una sensellar?

La programació familiar del Grec, que tant es desenvolupa algunes tardes, quan baixa el sol, a la plaça Margarida Xirgu com al Sant Andreu Teatre (SAT!), ha optat per concretar molt les propostes, procurant ser selectiu i aportant una empenta més gran que si hagués fet un cartell més ampli. Al SAT! hi haurà tres propostes que convergeixen en la manera d’ensenyar a la canalla uns universos poètics, des de l’estètica i des de l’emoció. Si la companyia Voël estrena Nanuq (11 i 12 de juliol), un viatge que els porta a compartir el somni d’un os hivernant en un espai inhòspit i solitari, Xirriquiteula Teatre (18 i 19 de juliol) estrena la seva primera coproducció internacional: Vai Via, sobre una dona que, després d’una vida activa, es troba convertida en una sensellar. És una soledat que volen apropar a infants a partir de sis anys. La tercera exhibició del SAT! és de la companyia de màscares Marie de Jongh, Mr. Bo (4 i 5 de juliol), que ha jugat a plasmar un quadre naïf sobre el despotisme cruel.

La plaça Xirgu té programació familiar de tarda gràcies a les instal·lacions de Baychimo Teatro (tretze nius d’una preciosa escenografia que il·lustren un conte xiuxiuejat). El 5, 6, 12 i 13 de juliol coincideixen amb el treball de Las Hermanas Picohueso: Accions humanes no identificades. Es tracta d’una mirada crítica sobre les noves espiritualitats filles del neoliberalisme i que convida a una acció participativa. Tombs Creatius (19 i 20 de juliol) estrena Joc de fades, una instal·lació per participar interactivament en la representació de La ventafocs i El patufet, entre d’altres. Del 4 al 6 de juliol, es representarà Carena, una peça en què, a partir del funambulisme, es mostra un solo que posa La Corcoles (nom artístic de Mariona Moya) al límit, a l’abisme. L’espectacle (que s’estrena oficialment a Fira Tàrrega, pensat inicialment per a sala) ha descobert una nova possibilitat al carrer. “Carena significa el repte a què t’enfrontes”, defineix La Corcoles. També aquest és el sostre en què indaga Manel Rosés i una escala, a Ákri (12 i 13 de juliol), estrenat a Fira Trapezi. Ara es trasllada a la Fundació Miró, en què el seu joc absurd entre còmic i existencialista augmenta una capa més en la seva contradicció.

La producció de circ de creació més ambiciosa (sense tenir en compte el Qui som? dels Baró d’Evel) és la d’Alba Sarraute: La innombrable (3 i 4 de juliol). L’artista de circ ha traslladat el drama de Lady Macbeth al llenguatge de pallassos i acrobàcia, amb una troupe de vuit intèrprets, després de la lúdica adaptació d’Otel·lo (que ella va titular Desdèmona). El muntatge també està programat a Fira Tàrrega, amb un vestuari molt suggeridor de Rosa Solé. Sarraute ha transformat la tragèdia escocesa en tragèdia mediterrània: Macbeth i Banquo venen d’un vaixell d’immigrants escapant de les guerres, per emmirallar-se en el drama de les migracions, que ha comptat amb la complicitat d’Open Arms. Per acabar, Johann Le Guillerm, una referència indispensable en el circ contemporani europeu, presentarà Le pas grand chose, (de diumenge al 2 de juliol), una mena de conferència escenificada de les seves obsessions entre l’equilibri i els artefactes inestables.

Si Voël signa el seu tercer treball (l’anterior, Boira, és finalista al Max com a espectacle revelació), els Xirriquiteula tenen una vida molt activa fora de Catalunya. Només un exemple: una de cada quatre funcions de la seva premiada Laika s’ha fet fora de Catalunya. I ja acumulen 400 funcions de Papirus (un muntatge de 20 anys de carrera). El director del Grec, Cesc Casadesús, reivindica major atenció a la cartellera catalana d’aquestes companyies.Ara coprodueixen amb ZeBu de Dinamarca i la direcció de Marc van der Lenden. Aquest és el seu primer solo, d’un grup creat a Badalona el 1985.