La Fundació Tàpies passa a dir-se Museu Tàpies

La Fundació Tàpies ha deixat de dir-se Fundació Tàpies. A partir d’ara serà Museu Tàpies, i l’acrònim MTà. El patronat de l’entitat acaba de prendre la decisió a proposta de la directora Imma Prieto, nomenada fa un any que no ha desaprofitat per anar implementant canvis que demana a crits des de fa temps aquest equipament de l’Eixample desdibuixat en l’imaginari de l’oferta cultural de Barcelona. El del nom li ballava pel cap desolada pels comentaris que el personal de recepció escolta de molta gent, sobretot joves, quan entren a l’edifici del carrer Aragó: “què hi feu aquí?”. “La paraula fundació genera confusions perquè es relaciona amb bancs i assegurances. Museu és el que som”, subratlla Prieto.

El president de la institució, Ferran Rodes, matisa que la Tàpies “continuarà sent una fundació, però ens donarem a conèixer com a museu”. “És una nova fase”, remarca. Per atzar o no, coincideix amb la celebració dels 100 anys del naixement d’Antoni Tàpies, que es va obrir el desembre passat i culminarà aquest final d’any. El nou nom va acompanyat d’un canvi d’imatge que ha anat a càrrec de l’estudi de disseny gràfic Hermanos Berenguer. El logotip d’estrena juga amb la M de museu i el Tà de Tàpies. La a i el seu accent obert són una aposta clara per reivindicar la catalanitat del centre, sosté Prieto.

La renovació s’anirà implantant progressivament. Mentrestant, fins el pròxim dia 19 de juliol la fundació està tancada (que no inactiva). Ara mateix tots els esforços estan concentrats en el muntatge de l’exposició central del centenari, Antoni Tàpies. La pràctica de l’art, que es va inaugurar el setembre de l’any passat al Bozar Centre for Fine Arts de Brussel·les i que al febrer es va traslladar al museu Reina Sofía de Madrid. A Barcelona tancarà la gira. Probablement si Prieto hagués dut el timó de l’entitat quan es va començar a planificar l’Any Tàpies les coses s’haurien fet d’una altra manera i millors per a la ciutat natal de l’artista.

La directora sí que va ser a temps de modificar part de la programació per introduir-hi projectes més d’acord amb el seu ideari de museu que, partint de Tàpies, “i no només de les seves obres sinó també dels seus principis”, és capaç d’involucrar-se en els grans debats culturals i polítics de la contemporaneïtat. I una d’aquestes propostes s’inaugura demà, si bé ja és ben visible: una imponent instal·lació a la façana de l’antiga editorial Montaner i Simón a càrrec de l’artista ghanès Serge Attukwei Clottey (1985).

Prieto la va descobrir a la biennal d’arquitectura de Venècia del 2023. És la mateixa però adaptada al Museu Tàpies: un mosaic que cobreix 123 metres quadrats de la pell modernista de l’edifici de Domènech i Montaner, fet amb fragments d’un dels objectes més característics i problemàtics del paisatge africà, els bidons de plàstic groc que transporten aigua per a les llars. Aquests contenidors van irrompre a Ghana en època colonial i en origen servien per emmagatzemar oli de cuina. La greu escassetat d’aigua a principi d’aquest mil·lenni els va dotar d’un nou ús que avui és una terrible amenaça per al medi ambient i per a la salut de les persones. Serge Attukwei Clottey adquireix les garrafes i les transforma en peces artístiques simbòliques de totes les crisis del planeta que han dut la humanitat a una situació extrema: l’ecològica, la migratòria i la capitalista.

Viatge al més enllà, el títol de la creació, s’ha presentat aquest matí, plujós, a la premsa, però caldrà veure-la un dia que faci sol perquè és amb aquesta llum que el mosaic agafa el seu caràcter més genuí. “Les tessel·les semblen d’or”, avisa Prieto. Però no té res d’operació estètica. La instal·lació forma part d’un projecte més ampli de nom Més enllà de la pell. Es va iniciar amb la confecció de l’obra en un taller intensiu de tres setmanes amb participants convocats per Einaidea, plataforma d’investigació i programació cultural de la Fundació Eina, i persones vinculades a la comunitat afrodescendent de Periferia Cimarronas. I es perllongarà fins l’1 de desembre amb diverses activitats de múltiples formats.

La primera, demà a les 18.30h, la pròpia inauguració, que forma part del festival Grec i que consistirà en una rua ciutadana que sortirà de la fundació i acabarà als jardins del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Durant el recorregut es farà una parada a l’antiga seu de la Companyia de Tabacs de Filipines (La Rambla, 109) “per activar una denúncia del passat colonial de la ciutat.” Clottey guiarà la cercavila acompanyat d’una cinquantena de ballarins, percussionistes i gent que ha col·laborat en la realització del llençol quadriculat de la façana. I ja al TNC s’hi sumaran els actors amateurs de l’espectacle What the foc?!, que s’estrenarà el 4 de juliol. Als jardins del teatre la festa continuarà i culminarà amb una actuació del músic senegalès Momi Maiga.

Més enllà de la pell es completarà els pròxims dies i setmanes amb més performances, un cicle de cinema dedicat a la pionera dels films anticolonials Sarah Maldoror i un seminari internacional que forma part del programa Museu habitat concebut pel primer director de la Tàpies, Manuel Borja-Villel, actual assessor del departament de Cultura de la Generalitat.