Art

art

El ‘retorn’ de Sean Scully a l’horitzó de la Pedrera

L’escultura abstracte en pedra del segle XX; la pintura com a espai de meditació de Sean Scully i la instal·lació que hibrida arquitectura i paisatge de Cristina Iglesias. Aquest és el triplet d’exposicions previstes properament a la Fundació Catalunya la Pedrera, en la línia del canvi d’estratègia que va implementar la institució un cop superat el sotrac de la pandèmia: apostar per “l’art del màxim nivell”, remarca el president, Germán-Ramón Cortés.

Morandi va estrenar, el 2022, aquest model expositiu aferrat a noms de fama, i que ha acabat donant uns excel·lents resultats si més no de públic. Jaume Plensa, Antonio López i Miquel Barceló, els tres darrers convidats, van rebre 170.000 visitants, “una xifra de rècord”. “La gran majoria locals”, precisa la directora general de la fundació, Marta Lacambra.

Entre forans i locals

Aquest és el gran contrast del perfil dels usuaris de la Pedrera: els que visiten el monument són forans i els que visiten les mostres temporals, d’aquí. El patronat de l’entitat té fixat un límit d’aforament d’un milió de persones cada any, per garantir una experiència “còmode” i per motius de conservació de l’edifici de Gaudí.

Un edifici caracteritzat per la pedra, d’aquí el seu nom popular, i que ha inspirat l’exposició que s’obrirà aquesta tardor: Art en pedra (del 4 d’octubre al 2 de febrer). Inicialment s’havia anunciat una monogràfica de Barbara Hepworth, però a petició de la comissària, Penelope Curtis, s’ha transformat en una col·lectiva amb obra de set pesos pesants més de l’escultura, Hans Arp, Louise Bourgeois, Eduardo Chillida, Naum Gabo, Henry Moore, Isamu Noguchi i Jorge Oteiza, amb un apèndix de creadors de la generació següent, d’entre els quals Cristina Iglesias, que tindrà una exposició individual la tardor del 2025. Iglesias (Donostia, 1956) és un dels valors de l’escultura contemporània que dialoga i incorpora el paisatge en el seu treball.

Abans, però, la Pedrera presentarà una retrospectiva de Sean Scully (Dublín, 1945), la segona que aquest pintor que s’autoproclama seguidor de Rothko fa en relativament pocs anys a Barcelona. El 2007, a la Fundació Miró, ja van presentar una retrospectiva seva. Aquest nou projecte (del 14 de març al 6 de juliol del 2025) neix d’una frustració: Scully estava molt il·lusionat amb la creació d’un museu seu a la capital catalana, un dels tants que es va especular que es farien a l’Esplanada de Montjuïc, i que es van acabar enterrant tots (inclòs el lema d’Esplanada).

Scully, contra el català

Artífex de la decoració del monestir de Santa Cecília de la muntanya de Montserrat, Scully va tenir estudi a Barcelona des de principi dels anys 2000 i fins al 2019, quan en va marxar, amargat, perquè al seu fill l’obligaven a aprendre en català a l’escola. Les seves declaracions de menyspreu i de burla a la cultura catalana van provocar una enorme indignació i sorpresa en persones que l’aprecien com a artista. “Quan hem estat treballant l’exposició, aquest tema no ha sortit. Scully té ganes de tornar a Barcelona”, ha apuntat Lacambra.

L’altre nou tret diferencial de la Pedrera és que expandeix les activitats de les exposicions en col·laboració amb institucions de tot signe. Segons Marta Lacambra, això els ha dotat d’una posició de lideratge en la vida cultural de la ciutat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.