Les noves aventures del debutant Gisbert

No deixa de ser curi­osa, per inu­sual en el món de la faràndula, la humi­li­tat que mos­tra qui va ser el can­tant i un dels prin­ci­pals motors cre­a­tius d’un dels grups més impor­tants del país durant tres lus­tres, Manel, evi­dent­ment. I ara que va sol pel món, pre­sen­tant el seu debut sim­ple­ment com Gui­llem Gis­bert, Balla la masurca! (Ceràmiques Guzmán, 2024), ell diu sense com­ple­xos: “És massa d’hora per valo­rar la meva pri­mera gira en soli­tari, però sóc molt cons­ci­ent que la car­ros­se­ria en què van les cançons can­via molt i que abans anava amb un motor de molts més cilin­dres.” El símil mecànic fun­ci­ona per par­lar també d’altres aspec­tes d’aquesta gira, en la qual l’esce­no­gra­fia cre­ada per l’empresa oso­nenca Nox­fera i tot el mun­tatge tècnic del con­cert reque­reix un camió. L’equip humà és for­mat per qua­tre músics i qua­tre tècnics de so, llum i mun­tatge. No s’ha estal­viat per pre­sen­tar en directe com cal un dels dis­cos cata­lans més espe­rats del 2024.

Ara, evi­dent­ment, han can­viat els seus com­panys d’esce­nari i de viatge. La banda es com­pleta amb Jordi Casa­desús de La Iaia (gui­tarra, baix i pro­gra­ma­ci­ons), que ha produït tres de les cançons del disc de Gis­bert, Glòria Mau­rel (bate­ria i per­cus­si­ons) i el jove músic gar­rotxí Arnau Gra­bo­losa (baix, gui­tarra i teclats), cone­gut artísti­ca­ment com a Grabu. “Pujar a l’esce­nari amb tres per­so­nes noves és estrany el pri­mer dia, però de seguida la prova ja està superada”, explica el can­tant .

Les dimen­si­ons del país i, com ell diu, “la rea­li­tat del músic català”, fa que el con­cepte de gira sigui rela­tiu i que gene­ral­ment torni a dor­mir a casa després dels con­certs, la qual cosa agra­eix. Li agrada la car­re­tera? “Depèn molt de la com­pa­nyia i del moment vital. Quan vaig començar, amb 27 anys i tocant amb els meus amics, m’hi hau­ria pas­sat el dia.” Ara, la seva situ­ació per­so­nal és una altra, però en certa manera ha tor­nat al punt de par­tida: “Estem fent con­certs cen­trats bàsica­ment en un disc i això no em pas­sava des que va sor­tir el pri­mer disc de Manel, al 2008.” Cons­ci­ent que les onze cançons de Balla la masurca! no són prou teca per omplir un con­cert –tot i que sumen 53 minuts, gràcies per exem­ple als 7,42 minuts de la dyla­ni­ana Les aven­tu­res del gene­ral Lluna, produïda per part de La Ludwig Band–, Gis­bert ha bus­cat alguns com­ple­ments gens pre­vi­si­bles: obre els con­certs amb Tots a casa xiu­len, una adap­tació d’Anyone can whistle, de Step­hen Sond­heim, geni del tea­tre musi­cal –I can dance a tango, diu l’ori­gi­nal, i ell ho can­via per masur­ques –, i també porta al català Dry your eyes (Prou de plors), de Neil Dia­mond. I reserva un petit moment del con­cert a Manel, després d’haver refle­xi­o­nat “si era de bon gust o de mal gust fer-ho”, amb una cançó que no es troba entre les més cone­gu­des del grup, per exem­ple Ai, Yoko.

Demà, diu­menge 14, Gui­llem Gis­bert actuarà al Fes­ti­val de Cap Roig i aquest estiu actuarà també en altres fes­ti­vals com ara el Talarn Music Expe­ri­ence, el Macro­clima de Cam­pro­don, el Gar­bi­nada Pop de Fal­set, el Por­tal­blau de l’Escala i el Porta Fer­rada de Sant Feliu de Guíxols. Al final d’any, haurà fet uns 35 con­certs. No està gens mala­ment per a un debu­tant.