[D]
0
Art
barcelona - 15 juliol 2024 2.00 h

Jaume Vidal

Periodista cultural

“Els millors museus del món són els tallers dels artistes”

“Durant massa anys, Catalunya ha tingut una estructura artística piramidal molt jerarquitzada i monàrquica”

“Els catalans que es gasten centenars d’euros en menús en restaurants de prestigi no donarien ni un cèntim per un senzill gravat”

L’art és la Ventafocs de les prioritats del país
- barcelona
Té sentit la crítica d’art avui?
En tots els àmbits humans, sense crítica no s’avançaria. En l’art, una matèria que escapa per naturalesa a la sistematització, ordenació i catalogació, la crítica és més necessària que res perquè ajuda a donar cos real a la matèria etèria de les idees i a situar en el terreny tangible les noves aportacions que dona l’art amb els seus elements més tradicionals: la forma, la matèria i el color. Crec també que per a l’artista la crítica és una mena de radar que com a mínim dona constància del valor de la seva feina tant si es tracta de les anomenades crítiques positives com de les negatives.
S’ha convertit el crític en artista i l’artista en crític?
El crític i l’artista no s’han convertit en res perquè la seva rellevància social s’ha perdut. Però això no és negatiu perquè la seva feina es potencia davant del menysteniment del seu treball. Aquest canvi de consideració ha fet canviar el rol antagònic que tenien. En certa manera, sí que crític i artista caminem en direcció a un treball de col·laboració en què les dues parts es necessiten per crear no només peces d’art sinó projectes artístics que ajudin a entendre millor la naturalesa de les coses, sigui quina sigui la matèria de què es vol tractar.
Quin és el seu museu preferit?
Fa vint anys hauria dit la Fundació Miró, però la meva percepció de la contemplació de l’art ha canviat. I també s’han eixamplat els meus interessos. Qualsevol museu pot tenir una peça, una idea, un racó que per un instant faci que sigui el més interessant del món, però ara, des de la meva òptica (una mica fantasiosa i utòpica), els millors museus del món són els tallers dels artistes. Hi tenim les reserves, la visió actual, l’antològica, les peces maleïdes i, sobretot, la presència de l’autor, que supera qualsevol full de sala.
Tàpies té successor?
Per sort no, ni falta que ens fa. Durant massa anys Catalunya ha tingut una estructura artística piramidal molt jerarquitzada i monàrquica. L’art del segle XXI no pot ser això, s’ha d’expressar de manera transversal i plural. No necessitem tenir el millor per sentir-nos cofois del nostre art. Cal disposar d’un univers d’artistes que expressin temes, materials i plantejaments diversos que enriqueixin el país culturalment. Un 40 Principales de l’art no té sentit.
L’art ha viscut massa dels grans noms?
L’art i la majoria dels artistes han viscut del que han pogut. Sí que s’ha procurat vendre des de les grans instàncies administratives els grans noms, en part lògic, per aquesta visió piramidal que tenim i perquè si crees un petit star system es provoca una incidència més gran. Una incidència que no necessàriament va en benefici de l’art.
Per quins artistes aposta?
No em veig amb capacitat d’apostar, però sí que veig moltes creadores –i dic creadores no per correcció política– i creadors que treballen d’una manera independent en circuits alternatius que deixen fora la idea de mercat però que mantenen un alt nivell d’exigència. Potser queda malament dir-ho, perquè és amic meu, però se me’n refot: trobo molt interessant el que fa l’antic galerista Ramon Sicart al Penedès, que proposa un projecte a artistes que es fan seva la proposta i col·laboren a crear un espai de reflexió i creació artística en un exemple del que deia anteriorment de col·laboració crític/comissari i artista.
Realment li interessa l’art, al públic català?
Realment crec que sí. Però no fins al punt d’estar-se d’unes vacances per adquirir una peça. Ni tan sols un cap de setmana. Ara per ara, els mateixos catalans que es gasten centenars d’euros en menús en restaurants de prestigi no donarien ni un cèntim per un senzill gravat. I els que van de menú casolà, tampoc. Per als que els interessava com una qüestió d’estatus adquirir obres, ha perdut el prestigi social que tenia, l’art, i sense mercat és difícil la professionalització de l’art. A la resta, tot i que reconec la sensibilitat artística dels catalans, els manca una mica més d’implicació que podria derivar d’una educació artística que no hi és.
Som un poble artísticament madur?
Com deia a l’anterior pregunta, tenim sensibilitat artística, però ignorem quin paper ha de tenir l’art en les nostres vides. L’art és fonamental per al país, però sovint no es recorda aquesta importància. Som un poble de grans artistes que finalment es perden en la indiferència dels seus conciutadans que quan van de vacances visiten tots els museus del món.
Els polítics es creuen l’art català?
Darrerament han estat més pendents de la meteorologia que de l’art. L’art és la Ventafocs de les prioritats del país i com que ara no serveix de moneda de canvi per a cap negociació política, l’aposta per l’art com a país està més aturada que els trens de Rodalies aquests darrers mesos.

SITUACIÓ CRÍTICA 

El periodista que estima la cultura 

Jaume Vidal, santsenc del 1958, va agafar el camí professional del periodisme per poder escriure d’allò que més l’entusiasmava personalment: la cultura. Un cop llicenciat, va començar a exercir, primer amb col·laboracions en revistes de barri. Seguidament va publicar al setmanari El Món, La Vanguardia, El Observador i El País, va treballar a TV3 de redactor del programa de Mari Pau Huguet i el 2003 el va fitxar El Punt per emprendre la nova aventura de l’edició barcelonina. Vidal va ser cap de la secció de Cultura d’El Punt i després El Punt Avui fins a la seva jubilació, el 2020. Especialitzat en art, arquitectura, disseny i còmic, ha rebut els premis GAC (dels galeristes), ACCA (dels crítics d’art) i a la Divulgació per part del el Festival de Còmic de la Comunitat Valenciana Splash. Vidal ha passat la Situació crítica des del Museu d’Art de Cerdanyola, just ara que l’equipament vallesà presenta una exposició sobre Nazario. «M’interessen els museus que conjunten tradicions històriques, en aquest cas el modernisme, amb visions noves, en aquest cas d’un historietista i amb connotacions de reivindicació LGTBI+», raona. Des del museu més petit de la xarxa de museus d’art del país, Vidal aposta pels centres que estan fora de Barcelona. «Arreu de Catalunya hi ha molts museus molt interessants que hauríem de tenir més presents», rebla.

Situació crítica

El periodista que estima la cultura

Jaume Vidal, santsenc del 1958, va agafar el camí professional del periodisme per poder escriure sobre allò que més l’entusiasmava personalment: la cultura. Un cop llicenciat, va començar a exercir, primer amb col·laboracions en revistes de barri. Seguidament va publicar al setmanari El Món, La Vanguardia, El Observador i El País, va treballar a TV3 de redactor del programa de Mari Pau Huguet i el 2003 el va fitxar El Punt per emprendre la nova aventura de l’edició barcelonina. Vidal va ser cap de la secció de Cultura d’El Punt i després El Punt Avui fins a la seva jubilació, el 2020. Especialitzat en art, arquitectura, disseny i còmic, ha rebut els premis GAC (dels galeristes), ACCA (dels crítics d’art) i a la Divulgació per part del Festival de Còmic de la Comunitat Valenciana Splash. Vidal ha passat la Situació crítica des del Museu d’Art de Cerdanyola, just ara que l’equipament vallesà presenta una exposició sobre Nazario. “M’interessen els museus que conjunten tradicions històriques, en aquest cas el modernisme, amb visions noves, en aquest cas d’un historietista i amb connotacions de reivindicació LGTBI+”, raona. Des del museu més petit de la xarxa de museus d’art del país, Vidal aposta pels centres que estan fora de Barcelona. “Arreu de Catalunya hi ha molts museus molt interessants que hauríem de tenir més presents”, rebla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides

[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia