Varda, una creadora lliure, moderna i compromesa

“Fan falta mirades sobre una cineasta fonamental del cinema modern”, comentava Imma Merino a El Punt Avui. “Va ser una dona avançada a la Nouvelle Vague que després va ser ofegada per tots els homes del moviment. Com a dona, pensar que aquesta dona cineasta, com tantes altres, ha quedat bandejada d’alguna manera, referma el meu compromís d’estudiar-la i reivindicar-la.” No ha faltat al seu compromís: a més de dedicar-li la tesi doctoral i el llibre Espigoladora de realitats i somnis (que acaba de sortir en català editat per Ela Geminada, amb traducció d'Anna Carreras), motiu pel qual publicàvem aquestes declaracions el 2019, la crítica i col·laboradora habitual d’aquest diari ha fet l’assessorament local de la crítica cinematogràfica de l’exposició Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar, que s’inaugura demà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i hi estarà fins al 8 de desembre d’aquest any. Ajudarà a cobrir, en part, la manca de mirades sobre una creadora “lliure, moderna i compromesa amb el seu entorn polític i social”, segons els organitzadors de la mostra. Està comissariada per la curadora especialitzada en cinema Florence Tissot, amb la direcció artística de la filla d’Agnès Varda, Rosalie Varda i la mateixa Imma Merino.

Coproduïda amb la Cinémathèque Française de París, la mostra recorre la vida, l’obra i les històries fascinants d’aquesta gran creadora. L’exposició amplia la mostra Viva la Varda! que es va poder veure a París sobre la fotògrafa, artista, cineasta i pionera de la Nouvelle Vague. Al CCCB incorpora un reportatge fotogràfic inèdit del viatge de la protagonista a Catalunya l’any 1955, així com la seva relació amb artistes catalans. En concret, es revela com alguns d’ells van ser referents per a la creadora (Dalí, Tàpies, Barceló) i com creadors i creadores del país han estat influenciats per la seva obra, segons explica una peça de la cineasta Mercedes Álvarez especialment creada per a l’exposició. En aquest sentit, s’hi exposen, entre d’altres, obres de Joan Fontcuberta, Miquel Barceló, Antoni Tàpies, Isaki Lacuesta i Niki de Saint Phalle.

Creadora original i atrevida, Varda (Brussel·les, 1928 - París, 2019) va experimentar amb múltiples suports i llenguatges de l’art. Per això a l’exposició s’hi poden veure tota mena de materials provinents de l’exposició original. També inclou quatre instal·lacions creades per Varda inèdites a Catalunya i sales de projecció per veure íntegrament curtmetratges fonamentals de la seva filmografia.

En el recorregut expositiu, l’espectador descobreix així mateix la fascinant vida de Varda, marcada per la seva carrera de fons per fer cinema amb pocs recursos i reconeixement, i pels viatges, fills, amistats i relacions diverses que va mantenir. Varda, recorda la comissària Florence Tissot, va ser “protagonista de l’efervescència social i política del seu temps: el feminisme, el moviment hippie i la lluita dels Black Panthers; i es va relacionar tant amb artistes i actors famosos com amb persones anònimes i marginals, que va voler representar i dignificar les seves pel·lícules”.

A més de la seva parella Jacques Demy, Varda freqüentava personalitats tan diferents com l’escultora Valentine Schlegel, de la qual va ser companya sentimental; l’actor i director Jean Vilar, figura clau del teatre francès; l’artista Alexander Calder; els cineastes Chris Marker, Alain Resnais, Godard, Truffaut, Rohmer, Claude Chabrol i Jacques Rivette; actrius com Catherine Deneuve i Jane Birkin...