CRÒNICA
Nous batecs amb els Sopa de Cabra
Sopa de Cabra saltava a l’escenari del Festival de Cap Roig, diumenge, amb el ja mític “bona nit, malparits!”. El concert va tenir una primera part amb cançons, principalment, del seu àlbum Nou, publicat l’any 1998, del qual van sonar peces com El far del sud, Lletania, Sents i Buscant la sort, fins a un total de sis, però també del seu últim disc, Ànima, com ara Que et vagi bé i Temps de sega, que Gerard Quintana va interpretar amb la cantant Beth, que col·labora en aquest treball juntament amb altres artistes. Ànima no es presentarà oficialment fins al novembre, en un concert al Palau de la Música.
“Us estem fent esperar molt”, va dir Gerard Quintana, evidenciant les ganes del públic de cantar els hits de la banda. El boig de la ciutat, en versió acústica, va entrar amb força. La peça va fer aixecar els primers braços per fer les primeres gravacions amb els mòbils, que formaven una platea plena d’estels. Amb l’arribada de Tot queda igual, el públic ja es va posar dempeus fins al final del concert, amb cinc bisos que van deixar regust de nostàlgia, amb Mai trobaràs, Podré tornar enrere, L’Empordà –ja convertida en himne– i Camins, que va posar el punt final a un concert amb uns Sopa de Cabra enèrgics.
Gerard Quintana va tenir paraules per al baixista de la banda, Francesc Lisísic, Cuco, i per al cantant Triquell, col·laborador en l’últim treball del grup, que no van poder actuar per motius de salut. Així com per al desaparegut guitarrista de la banda, Joan Cardona, Ninyín, a qui van dedicar la cançó Seguirem somiant, del disc El retorn.
El moment més emocionant va ser quan Quintana va dedicar la cançó Eix de rotació a una espectadora del públic que, sis anys abans, en un mateix concert de la banda i també a Cap Roig, va rebre la trucada que el cor que esperava per al seu trasplantament havia arribat. Una llarga ovació va ser l’homenatge que el públic també li va fer. Nous batecs per a l’espectadora i per a un públic que, entregat, va gaudir en una nit fresca d’una posada en escena sòbria i equilibrada.
Sopa de Cabra té molts anys de recorregut –estem parlant de tres dècades–, amb molta carretera a l’esquena. Pobles, envelats, pavellons i estadis dibuixen el mapa vital d’aquest grup. La nit a Cap Roig es va omplir de bona energia i connexió entre el grup i el públic. Un repertori molt ben estudiat que apostava per un mesurat crescendo. No hi van faltar, tampoc, les paraules de crítica a la classe política tan pròpies de Quintana i que el públic esperava amb les mateixes ganes que els clàssics que van sonar, si bé es va mostrar més contingut que 30 anys enrere.
En el concert de Cap Roig es van viure moments enèrgics i d’altres de més calmats, potser ja per la mitjana d’edat del públic assistent, però amb el convenciment que encara queda Sopa de Cabra per molts anys.