Anthus: una altra mirada a Nat King Cole

Nat King Cole (1919-1965) no va ser només un can­tant de veu sedosa que va tri­om­far amb les seves bala­des i aquí també amb les seves ver­si­ons en un cas­tellà d’accent exòtic. Cole va ser també un bri­llant com­po­si­tor i “una estre­lla del jazz que va inten­tar tren­car les bar­re­res de la segre­gació racial i, pel seu com­promís, va rebre agres­si­ons del Ku Klux Klan”. Ho explica Ant­hus, can­tant sicilià resi­dent a Bar­ce­lona des de fa 15 o 16 anys, que es pre­senta en soci­e­tat com un cro­o­ner medi­ter­rani. Fa un any i mig, Ant­hus va estre­nar al Cam­brils Jazz & Blues el con­cert L.O.V.E., un home­natge a Nat King Cole que aquest ves­pre arri­barà al fes­ti­val Sea Jazz L’Estar­tit (pas­seig del Moli­net, 21 h), en una pri­mera jor­nada de con­certs gratuïts que també inclourà Xavi Tor­res Trio, Martín Lei­ton Quar­tet, Guy Sala­mon Group, Ton Feli­ces Quar­tet, Víctor Car­ras­cosa Quin­tet i Aura i Biel.

“Jo vaig des­co­brir Nat King Cole gràcies a la meva àvia, que tenia un toca­dis­cos en forma de maleta; per a ella era un objecte molt pre­uat i en tenia molta cura. Ella vivia també a Sicília però una mica lluny de casa nos­tra, i quan l’anàvem a veure treia el toca­dis­cos i posava sin­gles de Nat King Cole. Gràcies a ella em vaig ena­mo­rar d’ell i del jazz, i també va ser la meva iaia la que em va apun­tar a clas­ses de cant”, recorda Ant­hus, que per això té una “relació molt íntima” amb Cole.

En aquest con­cert, el voca­lista actua acom­pa­nyat per dos col·labo­ra­dors habi­tu­als, Néstor Giménez (piano) i Andreu Moreno (bate­ria), i dues incor­po­ra­ci­ons més recents: Fran­cesc Vidal (saxo i flauta) i Jon Car­ranza (con­tra­baix), per aca­bar de donar “la força que reque­reix el pro­jecte”.

Pel que fa al reper­tori, no hi falta L.O.V.E., l’èxit de Cole que dona títol a l’espec­ta­cle, però Ant­hus ha apos­tat espe­ci­al­ment pels seus temes d’auto­ria pròpia, com ara Calypso blues, I get sen­ti­men­tal over not­hing i Orange colo­red sky, jus­ta­ment per rei­vin­di­car-lo com a com­po­si­tor. També hi ha un dels seus èxits en cas­tellà (Quizás, quizás, quizás) i una versió en català de Bye bye black­bird, tal com la can­tava Núria Feliu amb el títol Vés i perde’t, subrat­llant així el paral·lelisme entre Cole i Feliu, tots dos amb arrels jazzísti­ques i una gran popu­la­ri­tat, tots dos com­pro­me­sos soci­al­ment. Ant­hus apro­fita les pau­ses entre cançons per expli­car qui era real­ment Nat King Cole. “Ell llui­tava con­tra mol­tes coses que malau­ra­da­ment encara patim en els temps que cor­ren, com ara el racisme i la xenofòbia”, diu Ant­hus, que també por­tarà L.O.V.E. el 23 d’agost al Fes­ti­val de Jazz d’Arenys de Mar .