Múscul i lleugeresa, binomi triomfador

Mentre París acaparava divendres a la nit la curiositat i les mirades de milions d’espectadors amb la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics, a Peralada s’hi celebrava la tercera vetllada del festival. Quin contrast, entre la fastuositat de la grandeur –que pel que sembla va descol·locar a la majoria– i el delicat petit format d’aquesta edició 2024. Una proposta, la que va tenir lloc a l’Alt Empordà, que serà recordada pel talent i la bellesa amarada, primer per un recital de sarsuela ofert a la tarda a l’església del Carme la soprano Sonya Yoncheva i el tenor Ismael Jordi, acompanyats al piano per Rubén Fernández, i a la nit al Mirador del Castell pel meravellós espectacle de dansa contemporània Folclor, de la companyia Acosta Danza. La jove companyia cubana dirigida pel cèlebre ballarí i coreògraf que comença d’aquesta manera a fer passos el camí de recerca d’una veu pròpia.

La complicitat artística que hi ha establerta entre el Festival de Peralada i Carlos Acosta ha permès que la tercera vegada que l’artista cubà sigui present aquí sigui ara dirigint la seva companyia amb un espectacle titulat Folclor, que avui repeteix funció (a les 22 h) després del recital que oferirà la soprano Anna Pirozzi (19h) a l’església.

Folclor es divideix en tres coreografies, fruit de la col·laboració del talent local cubà, amb el talent estranger. La primera, titulada Paysage, soudain, la nuit, del ballarí, cineasta i coreògraf suec Pontus Lidberg, pioner en la barreja de dansa i cinema, obre amb una proposta en què onze ballarins ofereixen una celebració de la joventut, entre el fer-se de nit i l’alba, sobre una partitura de Leo Brouwer, inspirada en la rumba. Un quart d’hora de pura energia en què es fa palpable el portent d’una companyia entusiasta on hi mana la musculació i la lleugeresa, un binomi triomfador.

Com ho és la segona coreografia, un duet que interpreta Soledad, obra del coreògraf espanyol Rafael Bonachela. Una posada en escena que corprèn per passional, dramàtica i un punt sexual, amb què s’explora els costats salvatge i tendre d’una relació, al ritme de temes musicals coneguts com La Llorona, de Chavela Vargas i l’Hommage à Piazzolla, de Gidon Kremer. Alt voltatge que atrapa de ple l’espectador.

Després de la mitja part, el programa conclou amb Hybrid, una peça per a 9 artistes dels coreògrafs cubans Norge Cedeño i Thais Suárez, que il·lustra l’energia i la destresa dels ballarins a l’hora de barrejar, sense que es notin les costures, les tradicions africanes dels iorubes amb una dansa essencialment contemporània; tot, amb una estètica un punt futurista.

El programa ressalta la versatilitat d’uns ballarins talentosos que procedeixen tant de la dansa clàssica com de la moderna. Folclor se centra en les seves arrels cubanes, banyades en influències africanes, espanyoles, llatinoamericanes i europees, i constitueix el gresol que és Cuba. El resultat és la mateixa identitat d’Acosta en què la rica cultura cubana emergeix amb claredat. L’espectacle prometia, segons el director, mostrar l’essència de la companyia, allò que fa que aquesta sigui diferent en el seu camí a la recerca d’una veu pròpia que la faci recognoscible. El pas que han ensenyat els ballarins i ballarines d’Acosta, d’una joventut esclatant, en aquesta recerca ha estat molt esperançador.