llibres
Davant l’esplendor de Salvat-Papasseit
“La meva intenció ha estat extreure’l de tot el discurs que s’ha fet sobre ell posteriorment”
Al llarg de tot el 2024 es commemoren els cent anys de la mort del poeta Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924), que va tenir lloc, justament, un 7 d’agost.
S’han preparat molts actes variats, reedicions i publicacions noves relacionades amb aquest poeta. De novetats editorials, una de molt especial, per la qualitat de l’obra i la intenció del biògraf, és la que ha escrit i il·lustrat Agustín Comotto, Salvat-Papasseit. L’esplendor davant l’abisme, que l’editorial Comanegra posarà a la venda d’aquí a un mes, aproximadament, però de la qual ja en podem avançar moltes virtuts.
Agustín Comotto (Buenos Aires, 1968) és un il·lustrador i dibuixant de còmics que també escriu i fa xerrades en escoles per fomentar l’expressió gràfica. Va començar a publicar en la revista argentina Fierro a finals dels anys vuitanta. Va estudiar dibuix amb dos grans del còmic argentí –i mundial–, Alberto Breccia i Leopoldo Durañona, i, després de publicar en diversos mitjans argentins, es va traslladar a viure a Barcelona, a principis del 1999, quan tenia poc més de 30 anys.
“Barcelona i tot el seu entorn em van fascinar. Vaig venir perquè hi havia un grup d’editorials que, en l’àmbit gràfic, m’interessaven per treballar. Llavors vaig anar fent passejos pel Raval i la resta de la ciutat i vaig començar a entendre com funcionava i a conèixer la història d’una ciutat fundada abans dels romans i que té moltes capes. Soc un gran aficionat a la història i a l’evolució de les ciutats”, explica Comotto.
I no oculta un motiu clàssic pel qual encara viu aquí. “Em vaig casar amb una catalana i això em va permetre conèixer la cultura des de dins, inclosa la llengua”, perquè Comotto parla, llegeix i escriu en un català perfecte. I és conscient que podria continuar parlant només en castellà, com fan tants altres. “No voler parlar la llengua d’allà on vius és una posició política.”
Ha publicat llibres en països com ara França, Itàlia, Mèxic i Corea. El 2001 va guanyar el premi A la Orilla del Viento, del Fondo de Cultura Económica de México, pel llibre Siete millones de escarabajos. Ha il·lustrat novel·les clàssiques com ara 20.000 llegües de viatge submarí i De la Terra a la Lluna, de Jules Verne; La mort d’Ivan Ilitx, de Lev Tolstoi; Coses aparentment intranscendents, de Pere Calders, i La caiguda de la casa Usher, d’Edgar Allan Poe, entre d’altres.
El 2017 va publicar 155, novel·la gràfica sobre la vida de Simón Radowitzky, que també va aparèixer als mercats de França, els Estats Units, l’Argentina i Alemanya. En còmic també ha publicat Stein i Nebrija, amb text seu.
Per a l’editorial Memòria Dibuixada del Memorial Democràtic de Catalunya, va il·lustrar Llibres contra bombes (història d’un Bibliobús), amb text de Carles Duarte. També ha escrit El peso de las estrellas, sobre la vida de l’anarquista Octavio Alberola, publicat per Raig Verd, editorial per a la qual ha il·lustrat diversos llibres i portades.
Gràcies al seu cognom
A casa seva són fans de Salvat-Papasseit i Comotto ja feia temps que donava voltes a la idea d’escriure una biografia diferent. “El vaig descobrir perquè el seu cognom se’m va fer curiós. Vaig començar a llegir la seva poesia i em va costar, perquè és un català de gamma alta, complex i amb unes particularitats molt especials.”
Tot i el parlar calmós i la simpatia que escampa, Comotto no sembla un home de rendir-se i va continuar entrant en l’obra i la vida del poeta. “És un autor avantguardista, moviment que conec, en especial per la banda russa, francesa i argentina. A més d’això, el que singularitza Salvat-Papasseit és la seva condició de proletari, de pobre. La majoria d’avantguardistes són de classe mitjana o de famílies amb unes capacitats intel·lectuals altes. Ell es va fer a si mateix, pràcticament, en tots els àmbits.”
“Investigar-lo va ser obrir-me la porta a tot un moviment que, com diu el títol, L’esplendor davant l’abisme, va durar molt poc, perquè el feixisme hi va posar fi, i això que la literatura catalana de principis del segle XX fins al 1936 és extraordinària”, hi afegeix l’autor.
Joan Salvat-Papasseit va viure poc, massa poc, i amb plena consciència de la seva fugacitat. Amb el mal fat inscrit a la pell des del bressol i tots els números per ser un mort de gana, va trencar tots els motlles i va esdevenir un dels poetes catalans més influents del segle XX. La seva obra va ser la d’un jove preocupat i compromès amb la vida de manera política i estètica; en la seva vida hi tenim un bon reflex d’una època convulsa que sembla que ens reclami cent anys després. I això és una de les peculiaritats d’aquesta obra, amb text gairebé narratiu, molts poemes i textos del poeta i una bona col·lecció d’il·lustracions marca de la casa. Tot per contextualitzar l’època. “Aprofitant el centenari, vaig pensar que es podria parlar d’ell i de la Barcelona que va viure. No estava ell sol, va ser representant d’una societat que bullia d’idees i de compromís polític.”
“La meva intenció ha estat extreure’l de tot el discurs que s’ha fet sobre ell posteriorment. A les escoles se’l mostra a través d’un trist cal·ligrama, Les formigues, sense explicar el context. I des de l’àmbit oficial han sacralitzat la seva condició d’anarquista i lluitador i s’ha fet d’ell una tragèdia tuberculosa en comptes d’oferir la seva veritable naturalesa. Això pot sonar polèmic i no amago que hi ha hagut gent molt compromesa que el va rescatar (Montllor, Serrat, Casasses, etcètera), però m’empipa que alguns l’han netejat, i era un poeta cobert del sutge de les fàbriques.”
Comotto també ha estudiat l’anarcosindicalisme i els vincles de Salvat-Papasseit amb l’Ateneu Popular, Andreu Nin, Salvador Seguí... “No podem entendre l’obra de Salvat-Papasseit sense entendre la ciutat de Barcelona, en especial la que barreja la creativitat de les avantguardes amb les lluites socials i l’esclat industrial i migratori. Salvat-Papasseit era un home compromès amb la seva llengua, amb l’anarquisme, amb l’avantguarda i amb la necessitat de justícia. És un personatge molt complex, molt polivalent i fascinant”, afirma l’autor.
El llibre, dividit en cinc capítols que ressegueixen en ordre cronològic la vida de Salvat-Papasseit, està profusament il·lustrat i, a més, té un disseny molt elaborat, feina que ha signat Víctor Garcia Tur, novel·lista i narrador amb premis importants, com el Sant Jordi.
“Víctor Garcia Tur i jo hem treballat braç a braç en un projecte molt horitzontal. Tots dos proposàvem idees i ens hem adaptat recíprocament. Hem tingut un flux orgànic extraordinari. He gaudit moltíssim treballant amb ell”, confessa Comotto. El resultat final permet creure al cent per cent en aquesta bona sintonia.
El llibre el tanca Una enemiga del Poble, un suposat facsímil, escrit per Raquel Santanera, que estableix un joc de correspondències amb la revista creada per Salvat-Papasseit, Un Enemic del Poble. Fulla de Subversió Espiritual, publicada entre el 1917 i el 1919. “Vam voler tancar el llibre així, amb la complicitat de la Raquel, perquè necessitem les avantguardes, necessitem gent amb capacitat de provocar dins l’anestèsia generalitzada en què vivim. Si el feixisme va sobreviure tot el segle XX i ara és més present que mai, hem de crear una resposta. Ens cal gent que experimenti, que miri de rebentar el relat infernal que veiem cada dia. I això vol ser Una enemiga del Poble”, conclou Agustín Comotto.