Retorn ple de records i descobertes

Amb un títol de distribució a l’estat espanyol que específica que el retorn és a Còrsega, Le retour arriba amb retard, considerant que va ser presentada a competició l’any passat a Canes, però acordada amb l’estació que transitem: és una pel·lícula d’estiu que comença amb un pròleg en què una dona d’origen africà (Khédidja/Aïssatou Diallo Sagna) rep una trucada que li comunica una nova tràgica, a conseqüència de la qual, ho sabrem desprès, marxa de Còrsega amb les seves dues petites filles: Jessica i Farah. El relat fa un salt de quinze anys: Kédidja i les filles, tornen a l’illa perquè la mare assisteix una família burgesa de París que hi passa les vacances.

Dirigida per Catherine Corsini, desprès de la comèdia «La fractura» que transcorre bàsicament en un hospital caòtic durant els temps dels gillets jeunes, Regreso a Córcega aborda un retorn que, per a Kédidja, suposa recordar vivament un fet dolorós (la mort del seu marit, un home blanc de l’illa) i per a les seves filles la descoberta de secrets de família, però també d’experiències relacionades amb l’adolescència, que viuen de manera diferent. Jessica, la gran, és una noia seria i estudiosa que, això sí, s’expandeix sensualment sentint una atracció corresposta per la filla (Gaia, una rebel amb pasta) de la parella per la qual treballa la mare. Farah és indisciplinada, caòtica i té una facilitat immensa per posar-se en embolics, cosa que Corsini explota massa com a recurs de guió per donar girs a la trama i, junt amb altres elements, evidenciar el classisme i el racisme inicialment desapercebuts en matins compartits a la platja i capvespres a la fresca. Arriba un moment en què tota subtilesa, lligada a moments sensuals, desapareix per esclatar el melodrama familiar amb tota mena de conflictes mentre que Corsini emet un discurs social de manera obvia (sense que per això sigui desencertat) i una mica cridanera.