Música
Anastacia
Cantant i compositora
“La musica té un poder curatiu també per a qui l’escolta”
L’artista nord-americana ha suspès el concert que tenia previst per dijous al Sons del Món de Roses, l’únic que feia a Catalunya
A l’entrevista que li vam fer al principi de la gira precisament parlava del bon estat de salut que tenia després de patir els càncers
Quan escullo alguna cançó ho faig pensant ‘sí, aquesta l’hauria escrit així, i amb aquesta melodia’
Fem el ‘tour’ amb Peter Maffay, que va ser qui va dir que volia cantar amb mi en anglès
Anastacia Lynn Newkirk (Chicago, 1968), coneguda simplement com Anastacia, és una cantant i compositora amb una veu d’allò més reconeixible i que, per aquest motiu, la fa única. Després de sis anys de silenci discogràfic, ha publicat el seu vuitè disc d’estudi, titulat Our Songs, la gira del qual l’havia de portar a actuar aquest dijous al Festival Sons del Món de Roses, en el que havia de ser l’únic concert a Catalunya. Tampoc serà avui a Mallorca, després de cancel·lar el concert a Friburg. A l’entrevista, realitzada a l’inici de la gira europea, ens parla de la seva carrera musical i també obertament de la seva salut després d’haver hagut de superar diversos càncers al llarg dels vint últims anys. I com cantar la referma amb aquesta lluita per continuar disfrutant de la vida.
Ja ha actuat abans a casa nostra. Té ganes de tornar? Com és el públic d’aquí?
Oh, Déu meu, l’adoro. És molt més divertit, els fans són molt apassionats i els encanta la música. Crec que si els agrades i els agrada la teva música és un cent per cent un win win (‘guanyar guanyar’).
Així hi ha una gran connexió. A més es trobarà aquí a Roses molts turistes d’arreu, que segur que també l’adoren.
Sí, i tant, molta connexió. I que bé, doncs, que vingui també tanta gent de fora; de fet esteu en un lloc privilegiat d’Europa. És ara el Nova York d’Europa, un lloc assolellat.
És Europa la seva segona llar?
Totalment. Hi passo molt temps treballant, a Europa, però encara tinc la necessitat de viure a Amèrica, perquè em dona l’oportunitat de viure més anònimament, allunyada de tots els llocs on treballo.
El seu últim àlbum, ‘Our songs’, és un recopilatori de reinterpretacions de cançons alemanyes, ‘hits’ de les nostres generacions.
Sí, perquè encara que fossin artistes alemanys, la majoria cantaven les cançons en anglès. Quan m’ho van proposar vaig dir “si no s’ha de traduir, doncs OK!” [riu]. Però no totes ho eren, en anglès, i era molt difícil i un repte, a estones frustrant, però després quan estava en el procés de reescriure-les va ser tot molt satisfactori. Fins i tot les que he traduït m’arriben més.
Què l’atreia d’aquests temes?
El fet de recrear cançons per a mi mateixa. Començant per la melodia, la música, si tenia sentit en el meu cap, si m’agrada la lletra, la melodia, i després preguntar què deien els missatges de les cançons. D’aquí vam escollir temes com Just You, de Peter Maffay; Cello d’Udo Lindenberg, Now or never, de Johanne Oerding; Still Loving You, de Rudolf Schenker i Klaus Meine, o Beutiful, de Sarah Connor, que em van donar moltes facilitats, tenint en compte que a Alemanya no se solen deixar versionar les seves cançons. Fins i tot fem el tour amb Peter Maffay, que va ser qui va dir que volia cantar amb mi en anglès. Vaig quedar al·lucinada, mai no ho hauria imaginat, una llegenda del rock històrica! Té una veu que sembla sorgida dels The Beatles, tot i que és un artista de punk rock.
La seva veu també és única, té un color singular.
La meva veu dona quelcom particular a una cançó, molt reconeixible, que fa que la gent, encara que la senti per primera vegada, sàpiga immediatament que és meva. Quan escullo alguna cançó que no és meva per interpretar-la, ho faig pensant “sí, aquesta l’hauria escrit així, i amb aquesta melodia”. La meva veu és un so característic.
Es diu que és una cantant blanca amb una veu negra.
M’ho diuen des de sempre. Al principi no ho entenia, però a mesura que era conscient de la grandiositat de la meva veu i l’espiritualitat que emana, sí que veia que no hi havia tantes cantants blanques i rosses que es poguessin comparar amb aquesta tipologia de timbre amb grans cantants negres com Whitney Huston, Tina Turner o Aretha Franklyn. Això va ser positiu al cap d’uns anys, no tant al principi, quan havia de passar proves constantment que no era una altra veu típica.
Denota molta vitalitat quan parla, tot i que sabem les malalties que malauradament ha hagut de superar. La música cura?
Crec que em va ajudar per superar moments durs, tot i que no me’n vaig adonar en aquell moment. I tornava constantment, a cada recuperació. Ho vaig fer amb el tercer àlbum, Anastacia (2004), cançons precioses que vaig escriure durant el meu primer càncer; creia que la música curava l’ànima, però em vaig adonar que curava més enllà, a tothom qui escoltava la música. Energia per anar a treballar, cridar per quan tens un mal dia... la musica té un poder curatiu també per a qui l’escolta.
I com es troba ara?
Estic meravellosament! Estic a bons llocs, puc viatjar amb el meu gos, que és tan divertit i li encanten els hotels. Es diu Brody que rima amb roady [nom que designa els membres de l’equip tècnic d’un grup durant les gires], un Yorkie menut de només dos quilos de color xocolata, així no em disloco el braç quan el carrego a l’avió [riu].
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.