Llibres

Nedar en aigües fosques

Carmina Roura homenatja a la novel·la ‘La nena del Cafè Norat’ la seva família, molt coneguda a Girona durant dècades

“La història l’escriuen els guanyadors i el llibre explica la història dels vençuts”, diu la neta de Laureà Dalmau i Laura Norat

L’1 de juny, la giro­nina Car­mina Roura Dal­mau (Girona, 1955) va publi­car la novel·la La nena del Cafè Norat (Viena Edi­ci­ons), una fines­tra oberta a la història dels seus avant­pas­sats i a la soci­e­tat giro­nina durant la pri­mera mei­tat del segle vint i els difícils anys de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mun­dial. La novel·la està pro­ta­go­nit­zada per diver­sos mem­bres de la família Dal­mau Norat, entre ells Fran­cesc Dal­mau Norat, en Paco, oncle de Car­mina Roura que va esca­par-se d’un camp de con­cen­tració nedant des d’Alge­si­res. Quan va arri­bar a Gibral­tar, es va incor­po­rar a l’exèrcit britànic i va par­ti­ci­par en el desem­bar­ca­ment de Nor­man­dia.

Aquests epi­so­dis van por­tar Roura a refle­xi­o­nar sobre les vivències fami­li­ars. Car­mina va estu­diar infer­me­ria i fisi­o­teràpia, però poste­ri­or­ment es va endin­sar en el món de la medi­cina tra­di­ci­o­nal xinesa i això la va moti­var a cele­brar les cerimònies que aquesta cul­tura du a terme per hon­rar la memòria dels seus avant­pas­sats, el punt d’inici per escriure aquesta novel·la. “La història fami­liar va ser molt dura i es van viure mol­tes aven­tu­res que eren dig­nes de res­sus­ci­tar en un lli­bre”, explica l’autora.

La novel·la narra situ­a­ci­ons en les quals els sen­ti­ments d’enyo­rança, incer­tesa, por i des­es­pe­rança estan molt pre­sents, i tots aquells lec­tors que van viure aquell moment de la història s’hi podran sen­tir iden­ti­fi­cats. Tot i que l’escrip­tora no va viure en pri­mera per­sona les penúries d’aque­lla gene­ració, va poder des­criure aquells fets del pas­sat en pro­fun­di­tat gràcies a la seva ima­gi­nació, a les històries expli­ca­des per la seva àvia i altres mem­bres de la família, entre ells la seva ger­mana. Les fonts docu­men­tals també han aju­dat a donar vida a les històries que no es conei­xien de pri­mera mà. “Aquest lli­bre no té sang ni fetge perquè la història me la van expli­car quan era petita i la tragèdia que es va viure té un fil­tre més dolç.”

En un prin­cipi, la història fami­liar sem­bla per­fecta i idíl·lica perquè es tracta d’una família benes­tant i impor­tant de la Girona de prin­cipi del segle XX. La nena del Cafè Norat, la Laura Norat, filla del pro­pi­e­tari d’aquest popu­lar esta­bli­ment de la Ram­bla, era l’àvia de l’autora. La novel·la parla del seu com­promís amb el metge, escrip­tor i polític Laureà Dal­mau Pla (Agu­llana, 1886-Girona, 1969), i de la vida fami­liar que van crear jun­ta­ment amb els seus fills, el seu dia a dia i els estius a la Fosca. Però tot es va cap­gi­rar amb l’inici de la Guerra Civil. El Cafè Norat, que era un punt de tro­bada molt cone­gut a Girona, es va con­ver­tir en un hos­pi­tal. La mort d’un fill, abans de la guerra, deixa empremta en tota la novel·la i el pati­ment i la pre­o­cu­pació es tor­nen un estat d’ànim per­ma­nent. Tot i les desgràcies i les pèrdues, l’autora no va tenir cap dubte a com­par­tir totes aques­tes experiències. “El meu lli­bre des­criu una història molt neta i opti­mista mal­grat la duresa de les experiències nar­ra­des. És una novel·la que està plena de mira­cles”, expressa.

Un sal­va­ment a la platja de la Fosca és una altra història que té molta importància dins del lli­bre. La mare de l’autora, Jose­fina Dal­mau, va sal­var la vida a un home que va resul­tar ser el direc­tor gene­ral de Segu­re­tat de l’Estat, un alt càrrec del fran­quisme. Pes­car aquell “peix gros” va tenir unes con­seqüències molt bones per a la família. El fet que tant la Fina com el seu germà Paco fos­sin grans nada­dors, ben entre­nats durant els estius a la Fosca perquè el seu pare insis­tia que nedar era molt bo per a la salut, aca­ba­ria tenint una gran importància en aquesta història.

Davant tants “mira­cles”, un dels rep­tes del procés lite­rari va ser deci­dir el que for­ma­ria part de la novel·la i el que no. “Va ser com­pli­cat treure parts del lli­bre i que quedés la seva essència. És un lli­bre amb pin­ze­lla­des molt gros­ses”, asse­gura l’autora d’aquest lli­bre de 228 pàgines, que acaba amb l’arbre genealògic de qua­tre gene­ra­ci­ons de la família Dal­mau Norat. La seva àvia Laura i la seva mare apa­rei­xen en aquesta història com a dones amb ànsies de lli­ber­tat, que sim­bo­lit­zen els cabells esbu­llats, alli­be­rats pel vent, en una època de pen­ti­nats rígids i for­mals. “Me’n sento orgu­llosa perquè a mi em costa molt anar pen­ti­nada”, diu Roura.

Amb aquest pro­jecte lite­rari, Car­mina Roura Dal­mau honra la seva família i totes aque­lles per­so­nes que van viure aque­lla època. El propòsit és enco­rat­jar els lec­tors perquè apro­fun­dei­xin en la seva pròpia història fami­liar. “Jo m’he sen­tit alli­be­rada en fer aquest lli­bre. No sabia que por­tava una mot­xi­lla.”

El lli­bre reflec­teix les difi­cul­tats de l’exili i la capa­ci­tat humana per superar les adver­si­tats. “La història l’escri­uen els gua­nya­dors i aquest és un lli­bre que explica la història dels vençuts”, afirma l’escrip­tora. La nena del Cafè Norat dona veu a tota una gene­ració que va llui­tar molt pels drets de tot­hom.

Del Cafè Norat a L’Arcada
L’any 1889, Josep Norat, besavi de Carmina Roura, va heretar el Cafè del Comerç, situat al número 38 de la rambla de la Llibertat de Girona. L’establiment es coneixia popularment com el Cafè Norat. En aquest bar tradicional de Girona, punt de reunió per a molts gironins, és on es va fundar el Girona Futbol Club, el 23 de juliol del 1930. El 1966, aquest local es va convertir en el que ara es coneix com el restaurant L’Arcada. La família Dalmau Norat vivia al carrer Bonaventura Carreras i Peralta, on ara hi ha el Palau Fugit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.