ART
Juanpere i Dolors Molas, al castell de Vila-seca
Des que va reobrir com a centre d’art contemporani, fa quatre anys, el castell de Vila-seca tenia un objectiu –arribar a ser un referent de l’art contemporani en un entorn històric– i dos camins ben marcats. L’un, programar exposicions a partir del fons d’art de la Fundació Vila Casas, gràcies al conveni de col·laboració signat amb aquesta entitat per fer de Vila-seca la seva seu expositiva al sud de Catalunya. I l’altre, l’exhibició d’artistes d’aquesta part del país. I aquest estiu es troben els dos camins, per la coincidència de les exposicions de l’escultor Salvador Juanpere, que la Vila Casas presenta fins al 23 de febrer, i la de l’artista vila-secana Dolors Molas, que va obrir la setmana passada i es podrà veure fins al 3 de novembre.
Dolors Molas, a més, estrena un nou espai expositiu dins el castell. Les seves obres s’escampen per l’Espai Kies, que són les antigues cavallerisses, on es guardaven els estris de llaurar i els carros d’ús agrari, i també a la zona de la torre del castell, una construcció de carreus amb murs de més de dos metres d’amplada, que complia la funció de presó i que és la part més antiga de la construcció. Ara Molas hi presenta la mostra Sismografies, unes pintures que “són el resultat d’un procés d’observació de les escletxes”. “Fissures de les parets, murs, asfalt, que són cicatrius del paisatge que m’envolta”, explica l’artista, que torna a exposar a Vila-seca gairebé quatre dècades després que hi presentés la seva primera mostra, l’any 1988. “Per què pintem si no ho exposem? L’obra guanya amb cada mirada. Quin sentit té la pintura si no acabem exposant les nostres obres?”, exclamava Molas en la inauguració de la mostra.
Les seves pintures “són com escletxes, coses que es trenquen”. Per l’historiador de l’art Manolo Allué, que ha col·laborat en el muntatge juntament amb el comissari, Àngel Pomerol, la de Molas és una obra d’una abstracció quasi lírica: “No és una obra fàcil; no són obres que expliquen, sinó que suggereixen.” El recorregut, explica el comissari, “comença amb uns quadres plens de magma blau intens que ve de molt endins” i acaba amb una de les fotografies de les esquerdes i escletxes que emergeixen d’una pantalla digital a peu de terra.
Juanpere
L’obra de Molas conviu al castell vila-secà amb una altra exposició, la de l’artista Salvador Juanpere, que ja va obrir a principis de juliol. A aquest artista, el paisatge que envolta el castell no li és llunyà. Nascut a Vilaplana, al Baix Camp, i de recorregut internacional, Juanpere torna al seu entorn per expressar com la seva obra s’impregna dels valors del territori. Titulada D’artistes, eines i territori..., la mostra es planteja, segons la comissària, Natàlia Chocarro, com un homenatge “a l’aspecte més latent de l’escultura, incidint en les eines, l’espai, el bloc matèric i les restes de material que no han acabat formant part de l’obra final”. La comissària, que també és assessora d’art de la Fundació Vila Casas, el qualifica com l’“escultor de les absències”.
L’exposició, que omple algunes estances majestuoses del castell, està dividida en tres àmbits –(Llavor)ar, F(eina) i Es(cultura)–, que constitueixen un recorregut per la consciència de Juanpere com a artista que dialoga amb el passat i amb la pràctica mateixa de l’escultor per provar de respondre a la contemporaneïtat artística dels nostres temps.
Durant l’acte inaugural, l’artista va recordar la seva infantesa a pocs quilòmetres del castell de Vila-seca, i també va destacar la seva vinculació amb la fundació des de l’any 1997. I no va amagar la seva satisfacció pel fet que aquesta és l’exposició més gran en nombre d’obres que mai ha fet, i que ho ha fet al costat de casa seva.
Les sis exposicions que s’han muntat al castell des que funciona com a espai d’art contemporani han atret més de 36.000 visitants. Una xifra valorada pel director de la Fundació Vila Casas, Joan Torras, que veu avalada la tasca de la fundació per continuar promocionant l’art contemporani català.