El passat ceramista de la Seu d’Urgell

L’última campanya arqueològica al jaciment del pati de les Monges de la Seu d’Urgell ha confirmat la presència en aquest espai d’un taller ceramista del segle XVI. La troballa confirma, com ja se sospitava, el passat ceramista de la ciutat, i en el futur es vol estudiar d’on provenia l’argila que es feia servir en els fos forns, únics al Pirineu, que s’han descobert al recinte.

Precisament l’objectiu principal de la campanya d’aquest any ha estat acabar de buidar els forns per poder entendre millor la seva estructura constructiva. Els investigadors han arribat a la conclusió que no tota la ceràmica utilitzada en aquell temps al municipi era importada de Barcelona, com es creia fins ara.

Tot plegat assenyala l’existència d’una producció de ceràmica local més extensa del que es tenia constància. “La descoberta és molt important, la ceràmica forma part intrínseca de l’estructura socioeconòmica d’aquells moments”, va dir la directora de la campanya, l’arqueòloga Carla Garrido.

En aquesta darrera excavació també s’ha localitzat una habitació que encara no se sap quin ús tenia, però que s’ha anat reutilitzant amb el pas dels segles. Dins de l’estança s’han fet un seguit de troballes en les quals destaquen unes ceràmiques blaves catalanes, fusta i unes monedes del segle XVII. El jaciment arqueològic es va descobrir de manera fortuïta l’any 2020, en el decurs d’unes obres per instal·lar una central tèrmica de biomassa al pati del Centre Cultural les Monges. Des del primer moment, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell va decidir conservar les restes i promoure l’excavació de tot el pati per veure l’extensió del jaciment, amb l’objectiu de museïtzar-lo i fer-lo visitable a la ciutadania. Gràcies a les diverses excavacions dutes a terme al llarg d’aquests quatre anys, s’han pogut identificar tres grans fases d’ocupació d’aquest espai de la ciutat: una fase baixmedieval (segles XIII-XV), una fase moderna (segles XVI-XVII-XVIII) i una fase contemporània (segle XIX). Durant la primera excavació es va descobrir un tram de carrer empedrat on, a banda i banda, s’hi trobaven façanes de cases. Aquest petit tram de la trama urbana baixmedieval havia estat tapat per una gran plaça que correspondria als segles XVII i inicis del XVIII, quan la zona es va tornar a urbanitzar. L’any 2021, es va descobrir un tram d’uns dotze metres de longitud del basament de l’antiga muralla baixmedieval que tancava la ciutat pel nord-est. Aquesta estructura defensiva hauria estat bastida entre finals del segle XIV i mitjans del XV.

Cal recordar que el 7 de juny del mateix any, el jaciment va ser declarat bé cultural d’interès local per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el va catalogar com a jaciment arqueològic. A aquesta figura de protecció legal, a més, caldria afegir-hi la catalogació de la muralla i la resta d’elements defensius, com a bé cultural d’interès nacional.

El 2022 es van descobrir tres metres més de l’antiga muralla i diversos murs, entre els quals una part d’un mur oriental del baluard del segle XVII, i el primer forn de terrissaire del segle XVI.

La campanya arqueològica del 2023 es va basar en l’eliminació de les parts de pati que quedaven, confirmant més estructures medievals i modernes. Mentre es duia a terme l’excavació del forn trobat l’any anterior, es va poder localitzar un segon forn de terrissaire.

La directora de la campanya actual, Carla Garrido, va avançar que en un futur es vol fer un estudi per saber d’on venia exactament l’argila que s’ha anat trobant al llarg d’aquests anys per poder veure fins on arriba la tradició de ceràmica de l’Alt Urgell. L’Ajuntament, per la seva banda, ja ha encarregat el pla director urbanístic en el qual s’hauran de definir quines fases d’excavacions falten i què s’haurà de fer després amb les restes trobades.