Música

CRÒNICA

Robe i l’estirp ‘mesetària’

Davant sis mil espectadors afamats de soroll, l’excomponent d’Extremoduro va sortir a rebentar la melodia dels grills del voltant del Guíxols Arena, que pasturaven harmònicament abans de l’arribada del tro. Prim, escanyolit i amb una faldilla ben estranya, Robe va alternar la música suau, liderada pel violinista, per derivar, sovint en la mateixa cançó, cap a l’estrèpit del metall. Després de la dissolució traumàtica d’Extremoduro –més de trenta anys de bagatge– per incompatibilitats de caràcters, els seguidors han continuat amb Robe Iniesta, rebel, extravagant i imprevisible. El seu so és hereu del que els crítics dels setanta van anomenar “rock mesetari”. Diferent a les provatures simfòniques, psicodèliques o jazzístiques del rock català –Màquina, Música Urbana, Sisa o Barcelona Traction– o de l’andalús –Triana, Guadalquivir, Gualberto o Medina Azahara–, els mesetaris van optar per la pedra i la suor tel·lúrica. Leño o Coz, retirats per Tequila i per la Movida, no diferien gaire de la força i l’escepticisme d’Extremoduro i Robe. Dins la gira Ni santos, ni inocentes, res a veure amb la novel·la de Miguel Delibes, però amb una foto promocional manllevada de l’extraordinari film de Mario Camus del 1984, Robe i els seus sequaços van provocar cues quilomètriques que circulaven gràcies a l’organització impecable del Porta Ferrada. Molta gent jove –tot i que Robe té 62 anys– i samarretes d’Extremoduro arreu. Algunes, de ben divertides, “Sexe, rock i ratafia”. Ni una camisa de lli, cap polo amb el cocodril Lacoste. Molta testosterona i actitud, això sí. El mateix Robe va començar amb la balada Destrozares, que titulava el seu segon àlbum en solitari, del 2016, al més pur estil cantautor, amb la mort i la sort, per virar cap a l’estil més heavy que el caracteritza. Prova superada en l’inici d’un concert de tres hores, que va començar vint minuts tard. Tot i la pinta de malotes, els seguidors dels extremenys no van provocar gaire destrossa, excepte als timpans del cronista, que venia del concert de clavicèmbal de Pierre Hantaï i del de Maria del Mar Bonet.

Bon concert, amb perfum de marihuana i cervesa a dojo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.