LLibres
Com es vivia i cantava fa cent anys a Figueres
Durant els anys 1926 i 1927, els músics Joan Tomàs, Lluís Millet i Antoni Bonell van recórrer poblacions de l’Alt Empordà a la recerca de cançons per a l’Obra del cançoner popular de Catalunya. Van entrevistar un munt de gent i van arribar a transcriure més de 500 melodies. L’Associació Empordanesa de Música Popular i Tradicional ha publicat El cançoner de Figueres (Norfeu, de Brau Edicions), un tresor cultural amagat, a cura de Jordi Jordà i Casademont, que conté un centenar de fotografies i inclou 134 peces musicals, amb lletra i música, recollides a la capital empordanesa per aquella obra magna.
Com explica el mateix autor, no es tracta només d’una recopilació de cançons, sinó també de la memòria i els comentaris dels col·lectors que van recollir-les. “A través d’aquests textos, descobrim el dia a dia, el contacte i les vivències amb els cantaires, una mostra de com vivia la gent senzilla en aquells anys i de com, a través de les cançons, transmetien històries i coneixements”, detalla Jordà.
Bona part d’aquestes cançons són un veritable tresor cultural. Si no les haguessin recopilat, s’haurien perdut irremeiablement, atès que la transmissió oral, que abans era la principal via de conservació, com bé remarca Jordà, s’estava perdent gradualment.
A més del valor musical, les memòries i comentaris dels col·lectors són un testimoni impagable de la vida a Figueres a principis del segle XX. S’apropa el lector a les experiències i vivències dels cantaires, persones anònimes que van contribuir de manera significativa a la construcció del nostre patrimoni cultural. Hi ha també les fotos i dades d’aquests cantaires de fa gairebé cent anys.
Cantar i llaurar
Com el mateix Domènec Mallol i Safont, en Mingo, tal com era conegut l’avi cantaire que apareix ben orgullós de ser retratat a la portada d’aquest llibre. Fill de Castelló d’Empúries, vivia a Figueres amb una filla casada quan aleshores tenia 80 anys. Feia de pagès i cantava feinejant al camp, d’aquí les va aprendre. La feina que més li agradava de fer cantant era llaurar, com consta en el llibre.
L’home del violí, que també apareix aquí il·lustrat, es deia Faustí Prat Expósito, però li agradava que li diguessin Incógnito. A la foto tenia 67 anys. És feta l’any 1927, quan els va interpretar al violí algunes peces instrumentals que hi ha en el llibre. Va aprendre a tocar l’instrument d’un home de Bàscara. La dona, també retratada i reproduïda aquí, és la Maria Casellas i Rivera, de 80 anys. La foto està feta un any abans, a l’Asil Vilallonga de Figueres, on els va cantar vint cançons ella sola, recollides en el llibre. Vídua i filla de Terrades, va aprendre cançons treballant al camp.
Tasca de molts
Com bé explica Jordà, ha estat un intens treball de recerca en els arxius de l’Obra del cançoner popular de Catalunya, propietat de l’Abadia de Montserrat, i en el Fons Joan Tomàs, tots dos dipositats i consultables a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. Al Palau de la Música Catalana, al Centre de Documentació de l’Orfeó Català, s’han analitzat els fons Lluís Millet i Pagès, Lluís M. Millet i Millet, Francesc Pujol i el de l’Orfeó Català; finalment, a Figueres, s’han consultat l’Arxiu Municipal, l’Asil Vilallonga i la Biblioteca Fages de Climent, així com la premsa de l’època.
Per elaborar el llibre, l’autor ha tingut la col·laboració de David Antius, Raül Moliner i Manel Pedreira, encarregats de la transcripció de les partitures. Pere Gifre ha aportat un estudi sobre la situació socioeconòmica de Figueres en aquell període. “Si algú té interès en totes les cançons recollides a Figueres, ha d’anar a El cançoner de Figueres, que és l’únic lloc on les trobarà”, subratlla Jordi Jordà. I com a president de l’entitat que promou el llibre, destaquen que conviden tothom a “endinsar-se en aquesta pàgina de la nostra història, a deixar-se envair per les melodies que van ressonar als cors dels nostres avis i besavis i que, amb alegria i emoció, es continuen cantant avui dia”.