Una pianista espectacular

Sembla indiscutible que Yuja Wang és una de les pianistes més virtuoses dels temps actuals: una tècnica prodigiosa que sembla desplegar amb facilitat mentre les seves mans es mouen amb una rapidesa increïble; una emissió de les notes amb una claredat meravellosa; una intensitat amb què, creant tota una atmosfera, treu sonoritats sorprenents. Ho va fer present en el concert que, diumenge, va tancar de manera espectacular la 38a edició del Festival de Peralada. Les entrades es van exhaurir ràpidament sense que la pianista xinesa hagués definit el programa: ho va fer pocs dies abans de l’actuació a l’església del Carme, que va tenir lloc dins d’una gira per Europa i els EUA durant aquest any i el pròxim. No importava massa saber què interpretaria perquè el reclam de Yuja Wang, amb una carrera notable amb només trenta-vuit anys, és fort. També s’ha de dir que hi havia entrades reservades per a clients de Rolex, marca que patrocina Wang com d’altres intèrprets famosos de la música clàssica. Potser això explica que hi hagués algunes cadires buides: hi ha qui no va aprofitar l’entrada regalada amb el rellotge?

El concert va començar amb la música impressionista de Maurice Ravel, de qui la pianista va interpretar una encisadora peça, Jeaux d’eau, fent sentir “els brolladors d’aigua, les cascades i els rierols” que van inspirar el compositor. Això mentre que Claude Debussy, l’altre gran representant de l’impressionisme musical sensible a la naturalesa i els seus fenòmens, va tenir un notable protagonisme amb la interpretació exquisida, en dues tandes, que Wang va fer de diversos preludis, com ara Le vent dans la plaine, Bruyères i Les sons et les parfums tournent dans l’aire du soir: tota una creació de sensacions. Yuja Wang va lluir-se de manera especial, donant compte de la bellesa melòdica que conté la peça i aprofitant-ne la llibertat que concedeix, amb la Fantasia en si menor, Op. 28, del compositor rus Aleksandr Skriabin, que encara va recollir-hi el llegat romàntic mentre experimentava amb noves sonoritats que van acostar-lo a l’avantguarda musical. La pianista xinesa, que també va fer present el romanticisme de Chopin amb les balades núm 1 i núm 4, va demostrar a bastament el seu virtuosisme amb l’Estudi per a mà esquerra, de Félix Blumenfeld: toqui amb una mà o amb dues, Wang sembla que en tingui més. La seva velocitat va manifestar-se plenament amb una peça que n’exigeix molta: Tocatta, una peça de Pierre Sancan amb què va deixar el públic bocabadat.

El programa no era molt extens i va ser interpretat sense pausa en una hora. Aleshores, però, va començar una altra part del concert. Hi va haver nou propines, entre les quals, peces de Prokofiev, de Liszt, de Chopin, una paràfrasi lliure d’un fragment de Carmen, de Bizet, i una altra de la Dansa de les ombres felices, d’Orfeu i Eurídice, de Gluck. El públic semblava que no s’acabés de creure una resposta tan generosa als seus aplaudiments, però és habitual en Wang: dos dies abans, al festival de Santander, en va fer dotze. La pianista, en tot cas, ho té previst. Amb algunes propines, encara exhibeix més el seu virtuosisme de cara a l’espectacle. És aleshores que potser pot pensar-se que és una pianista sensacional, però que hi manca certa emoció.