Figa Flawas i Mushkaa es fan seu el Guíxols Arena

Els Figa Flawas estan fent l’agost, en l’estiu de la seva consolidació definitiva. Disset concerts programats, que superen els números del juliol, i l’aterratge del seu Calçotada tour en el Festival de la Porta Ferrada, en què l’associació amb Mushkaa va garantir un Guíxols Arena ple a vessar d’un públic jove i juvenil, però també adults acompanyant la mainada i amb ganes de gresca. Els vallencs van aterrar a l’escenari dins del frigorífic que van obrir de bat a bat per refrescar la nit amb la seva proposta de ritmes combinats.

El públic va celebrar els temes que van anar desgranant, des de l’inici amb Xuculatina, el tema que més tard han reversionat amb Julieta i The Tyets, fins als més electrònics, com ara la versió de Shin-chan que ja havia escalfat l’estiu del 2023. I el primer moment de gran comunió, i “caliu de la germanor”, va arribar amb una altra de les seves cançons ara ja icòniques dels estius, Xalalà.

Diabla va ser el nexe de reconnexió amb Mushkaa, que va reaparèixer en escena després amb el grup després d’haver obert la vetllada. La de Vilassar havia tornat a assumir el rol de telonera per segon any consecutiu en el festival guixolenc. Però després de la ja convincent primera actuació de debut l’any passat, aleshores amb els 31 FAM, la cantant va arrossegar encara més públic, plenament consolidada i amb un protagonisme creixent de la seva germana bessona, Greta. 4.100 persones van congregar aquest cop, també amb els “amiguets” de 31 FAM –que el dia abans ja havien actuat en el White Summer de Palamós– irrompent de sorpresa a l’escenari, entre les contribucions per desplegar un repertori que va creixent. No hi faltava molt de public fidel, maresmenc i barceloní, desplaçat altre cop per a la doble ocasió, però l’onada va creixent com el seu repertori, en què va compaginar temes compartits, com ara No m’estima –amb Julieta–, Tonteo –amb The Tyets– o Sexe Sexy –amb la seva altra germana, Bad Gyal– i Loewe –amb Raul Clyde–, amb d’altres d’exclusivament propis: des del recent Habibi fins a Barras warras o el líric reggaeton amb violí de Sembla mentida, en aquesta ocasió, amb una introducció amb acords de piano clàssic. Tampoc no hi va faltar Diabla, a la seva manera, i, per tancar, Disfraz, amb el desig d’encadenar una tercera temporada consecutiva en un Guíxols Arena on tant ella com el públic es van sentir còmodes.

Tornant als Figa Flawas, van reservar per al final el cartutx esperat de La Marina sta morena, el punt culminant de la vetllada, precedit dels cops de rumbeta d’El vermutillu i Solucions i no problemes, per elevar el to festiu en la fase final del concert doble. Va ser, però, abans d’una cloenda amb el tema més adient, Que no s’acabi [l’estiu], un mantra compartit amb el públic fent llums amb mòbils i encenedors. I l’estiu, com el concert, segur que s’acabarà. Però en vindran d’altres.