Rafa Xambó ofereix a Breda el seu últim concert

El cantautor valencià Rafa Xambó va oferir dimecres l’últim concert de la seva llarga trajectòria a la localitat selvatana de Breda, on va tenir lloc també una de les seves primeres actuacions ara fa 49 anys. Xambó (Algemesí, 1954) va actuar al pati de l’Abadia –el mateix espai on va tenir lloc el recital del 1975–, acompanyat per Salva Vàzquez als teclats i Maria López Menadas al baix elèctric i els cors, en un concert organitzat per l’Ajuntament de Breda dins la Diada de Sant Hipòlit, patró dels terrissaires. Rafa Xambó va iniciar el seu comiat dels escenaris amb un concert que va tenir lloc l’11 d’octubre passat al Teatre Micalet de València, on va presentar el disc Últimes cançons (2023) –amb poemes musicats de diferents autores, de Shakespeare i de Vicent Andrés Estellés– envoltat de molts amics.

A Breda, hi va oferir un concert de dues hores amb cançons de diverses etapes de la seva discografia com ara Maria Gràcia, Naufragis, La dona bruna, Dedicat, Bales, El meu petit amor, Preludis, L’esperança, T’estimo tant i, extretes del seu últim treball, Sonet 154, Moonshadow, Un aire absent i No puc dir el teu nom, a partir d’un poema d’Estellés, amb versos com el que reivindica “tenir pàtria. I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta”, que va ser repetit per tots els assistents. Rafa Xambó va acabar el concert interpretant tres cançons en solitari de la seva primera etapa, Obrim els ulls al sol, Cançó de Vicent i Meditació última, que va tancar el recital amb aquests versos de Miquel Martí i Pol: “i que tot allò que hem fet / i tot allò que hem desitjat / és l’essència mateixa del poble / indestructible”.

Rafa Xambó, que va estar retirat de la música entre el 1977 i el 2002 per concentrar-se en la seva feina com sociòleg, assagista i professor, diu que ara baixa dels escenaris per continuar treballant per la llengua i els drets nacionals i socials dels Països Catalans des del carrer.