Els fragments de crani descoberts a l’Abric Romaní de Capellades eren restes de cérvol

“En ciència és difícil reconèixer els errors, però el millor és dir que ens vam equivocar”, es lamenta Palmira Saladié, codirectora del jaciment de l’Abric Romaní de Capellades. I és que els fragments de crani de neandertal trobats fa dos anys han resultat ser de cérvol. Saladié admet que hi va haver una certa precipitació. La neteja i proves que es van fer després van confirmar l’error. “La peça estava molt alterada i havia agafat una morfologia errònia”, ha explicat a l’agència ACN. A l’estiu de 2022, des del jaciment qualificaven la troballa d’“històrica” després de 40 anys de recerca continuada. En concret van descobrir-hi fragments parcials del que llavors es pensava que era un crani de neandertal de 60.000 anys d’antiguitat. “Malauradament l’Abric Romaní continua sense tenir restes humanes però això no li treu valor patrimonial”, ha assegurat Saladié. En aquesta línia ha apuntat que el projecte va encaminat a “comprendre l’estil de vida neandertal i això es compleix amb escreix”. Segons la codirectora de les excavacions, l’Abric Romaní és un enclavament “clau” per comprendre com eren els neandertals: “Ens ha permès veure que s’assemblaven molt més a nosaltres del que ens imaginàvem fa uns anys.” Gràcies als anys de recerca a la zona, s’ha pogut comprovar que “no hi ha diferències” entre els campaments de caçadors recol·lectors actuals amb els de l’Abric Romaní en termes d’organització social, capacitació, estratègia i altres aspectes. Una informació que ha tingut un impacte al territori, però també a nivell internacional.

La campanya d’excavacions d’aquest any finalitza el 26 d’agost. Hi hauran treballat unes 25 persones de l’equip d’investigadors. Entre les novetats més destacades hi ha la finalització de l’anomenat nivell ‘R’, on hi havia un campament de caça, principalment de cérvols. En concret, han trobat quatre astes de grans dimensions de quatre exemplars adults “Ens indica que l’ocupació va ser a la tardor i que caçaven els mascles adults”, segons Saladié que ha recordat que escollien aquesta estació de l’any perquè coincideix amb el zel dels animals, el moment en què estan més “debilitats”. Això feia que els resultés “més fàcil” de caçar seguint el sistema del “cos a cos”. L’equip d’investigadors també ha començat a preparar la propera campanya. Es tracta del nivell ‘s’, situat a més de 60.000 anys d’antiguitat. No albiren una data de final de les excavacions: “Queden uns 25 metres avall, no sabem quants anys seran i quina resolució hi haurà perquè a mesura que anem baixant és possible que es perdi la seva conservació i no siguin tan importants”. Segons la codirectora, en el futur sí que es vol obrir un museu per explicar totes les restes localitzades. “Hi ha interès de l’Ajuntament, de la Generalitat i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i més tard o més d’hora ho aconseguirem”, ha conclòs. El jaciment destaca, per exemple, per concentrar el major nombre de fogars localitzats, prop de 500.