Art

ART

Una nova galeria ventila més l’Empordà

Palau-saverdera té un nou espai artístic: la galeria Galga Art, impulsada per dos artistes

L’Empordà és sens dubte terra d’art i d’artis­tes. Al llarg de mol­tes dècades la cita artística de l’estiu a Cata­lu­nya tenia el cen­tre neuràlgic a les gale­ries i als tallers d’artis­tes ins­tal·lats tant a l’Alt Empordà com al Baix Empordà. Però ha per­dut pis­to­nada aquest pro­ta­go­nisme en una època en què el mer­cat de l’art sem­bla que no té la vita­li­tat de dècades ante­ri­ors? La veri­tat és que, en un estiu que bull climàtica­ment, la tem­pe­ra­tura artística de la zona és força alta. Una prova n’és la cre­ació d’una nova sala d’art. Els seus impul­sor són pre­ci­sa­ment dos artis­tes que, com tants altres, han vol­gut ins­tal·lar-se en aques­tes con­tra­des: Nico Nubi­ola (Bar­ce­lona, 1964) i Jes­sica Wein­stein (Xicago, 1964). La gale­ria porta el nom de Galga Artc i es troba a Palau-saver­dera i ofi­ci­al­ment serà inau­gu­rada el 22 d’agost amb una mos­tra en què par­ti­ci­pa­ran els artis­tes Jaime de Córdoba, Andreu Marull, Ali­cia Cayu­ela, Jabi Mac­hado, Rai Escalé, Katy Vives Phipps, Mar­cos Palazzi, Riot Über Alles, Dani Tor­rent, Luis Vigil, l’obra dels quals estarà acom­pa­nyada per peces de Nubi­ola, escul­tor figu­ra­tiu d’imat­ges huma­nes dis­tor­si­o­na­des.

“Teníem mol­tes ganes de fer una gale­ria que fugís dels espais comer­ci­als con­ven­ci­o­nals per pro­po­sar coses que ens agra­din i siguin del nos­tre interès”, expli­quen els artis­tes, que uti­lit­zen com a espai galerístic una antiga cort de porcs, al cos­tat d’un con­junt arqui­tectònic en què han esta­blert la seva llar i el seu estudi d’artista.

“Jo de sem­pre havia vol­gut mun­tar una gale­ria”, explica Jes­sica Wein­stein, “però va ser el fet d’ins­tal·lar-nos a viure a Palau-saver­dera i dis­po­sar d’un espai ade­quat el que ens ha por­tat a crear la sala d’art”. Nico Nubi­ola hi afe­geix amb un to que no se sap si és irònic ben bé: “Jo també pen­sava en una gela­te­ria o una piz­ze­ria, però final­ment van decan­tar-nos per una gale­ria.”

El fet que siguin artis­tes els impul­sors d’aquest pro­jecte no és d’estra­nyar. Nubi­ola ha por­tat una tra­jectòria que l’ha fet par­ti­ci­par en pro­jec­tes artístics col·lec­tius i trans­ver­sals, com amb La Fura del Baus. I en els seus ini­cis va ser impul­sor del grup San Pau­lino, que als anys noranta pro­mo­via tren­car la soli­tud del tre­ball cre­a­tiu de l’artista i obria camí als col·lec­tius artístics.

Explica Nico Nubi­ola: “Volem fer coses a par­tir de la nos­tra visió de l’art com artis­tes. Aquesta pri­mera expo­sició es dona la cir­cumstància que és bas­tant figu­ra­tiva, però estem oberts a mol­tes coses: ins­tal·lació, per­for­mance i reci­tals de poe­sia tot apro­fi­tant que tenim un pati. Volem sor­tir de l’hege­mo­nia de les gale­ries comer­ci­als con­ven­ci­o­nals, tot i que lògica­ment també tenim un interès comer­cial.”

L’Empordà artístic

Tant el Baix Empordà com l’Alt Empordà són ter­ri­to­ris de natu­ra­lesa artística que durant molts dècades han estat l’epi­cen­tre de l’estiu artístic de Cata­lu­nya, amb mol­tes expo­si­ci­ons, les inau­gu­ra­ci­ons de les quals eren autèntics actes soci­als. A més, l’ener­gia artística de la zona va por­tar molts artis­tes a esta­blir-hi residència o a pas­sar-hi llar­gues tem­po­ra­des. Hi ha, no obs­tant això, qui s’inter­roga si això con­ti­nua sent així. Els cre­a­dors del TPK (Taller de Publi­lla Kasas), la pare­lla d’artis­tes for­mada per Xaro Cas­ti­llo i Agustín Fruc­tu­oso, fa més de 35 anys que pas­sen llar­gues tem­po­ra­des a l’Empordà, dels quals els 26 dar­rers han estat a Vila­ma­co­lum. No cre­uen que l’Empordà esti­gui a la baixa, sinó que s’està pro­duint una reno­vació: “No ha anat a menys, als artis­tes que van venir pri­mer, com Guer­rero Medina, a Sant Tomàs de Fluvià; Manel Àlva­rez, a Saus; José Luis Pas­cual, a l’espai Km7, prop de Cama­llera; Pujol Boira, a Albons; Josep Nie­bla, a Casa­vells, i tants altres que van crear la idea de l’Empordà pictòric, ara se’ls ha afe­git una for­nada de nous cre­a­dors.” Una d’aques­tes pro­pos­tes de nova empenta la tro­bem en el tre­ball d’Arbar (Asso­ci­ació per la Recerca Bio­cul­tu­ral i Artística de Rodes), una ini­ci­a­tiva fun­dada el 2012 pen­sada per ofe­rir a la comu­ni­tat artística la pos­si­bi­li­tat d’inves­ti­gar i inter­ve­nir amb pro­pos­tes d’art con­tem­po­rani en l’entorn natu­ral de la vall de Santa Creu (Port de la Selva).

Encara que vete­rans com Guer­rero Medina con­ti­nuen amb força, com es va veure en una recent jor­nada de por­tes ober­tes al seu estudi de Sant Tomàs de Fluvià, on també resi­deix.

També vete­rana és la gale­ria Hori­zon, a Colera, que fins a finals de setem­bre pro­posa un home­natge de diver­sos autors a Tàpies. Entre els artis­tes hi ha Ralph Ber­na­bei, impul­sor de la gale­ria jun­ta­ment amb Silvy Wit­tev­ron­gel. La gale­rista belga opina que “tot i que con­ti­nua venint gent a la gale­ria, no es com­pra i això no és un pro­blema de l’Empordà, és una qüestió gene­ra­lit­zada perquè el mer­cat de l’art va a la baixa”.

Un indret clàssic pel que fa a les essències artísti­ques és Cadaqués. entre l’abun­dant oferta galerística de la població, l’escul­tor Emili Armen­gol, amb estudi a Rupià, exposa a la gale­ria Patrick J. Domken.

També de clàssic con­tem­po­rani de l’Empordà podríem defi­nir la Nau Coclea a Cama­llera, que des de fa anys orga­nitza el Gran Tour, acti­vi­tat que con­sis­teix en una marxa de diver­sos dies per la mun­ta­nya i pobla­ci­ons en què s’expe­ri­menta la sim­bi­osi de l’art amb la natura.

Aquesta visió de l’art i la natura té lloc de manera esta­ble al recinte artístic d’escul­tu­res monu­men­tals d’Enric Pla­de­vall a la Fun­dació L’Oli­var, a Ven­talló. També cal remar­car la feina expo­si­tiva de la Fun­dació Vila Casas amb les seves seus de Tor­ro­e­lla de Montgrí, al palau Sol­terra, i a Pala­fru­gell, a Can Mario, en què es pot veure la col·lecció per­ma­nent d’escul­tura i una mos­tra tem­po­ral del cera­mista Joan Gardy Arti­gas.

Les pers­pec­ti­ves amb què es pot viure l’art a l’Empordà con­ti­nuen sent diver­ses i múlti­ples.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia