CRÒNICA
Seguridad Social i La Guardia, cirereta al Guíxols Arena
La programació del Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols es clou aquest dimarts, amb el darrer recital de Miklós Perényi dins de l’agenda de música clàssica a l’església del monestir, però el peix dels concerts massius es va acabar de vendre diumenge a la nit, amb la doble actuació de La Guardia i Seguridad Social per tancar l’activitat al recinte d’un Guíxols Arena menys concorregut que en altres dates però amb un públic majoritàriament de proximitat disposat a gaudir de la conjunció de dos grups estatals de renom i al servei de la festa: Seguridad Social i La Guardia, com a teloners d’excepció o preparant-los l’arena rockera.
Els andalusos van obrir el camí amb La carretera i van prosseguir-lo a través de Mil calles llevan hacia ti, una de les seves cançons més reconegudes del 1988 i un dels primers moments d’escalf del públic, abans de repassar altres temes de la seva discografia, com ara el Blues de la Nacional II, Vámonos o Donde nace el río. Tot això abans d’altres grans temes que van reservar per a la fase final: Háblame, el to més reposat i country de Buena suerte, señorita i una adaptació de Me voy a esconder oberta a espais per al lluïment dels músics amb riffs de guitarres, baix i un solo de bateria. Tot això abans d’un final en què no va faltar l’himne Cuando brille el sol i la versió del Rock and roll en la plaza del pueblo de Tequila.
Superada la llarga pausa per a la refrigeració del públic, com als partits de futbol aquest estiu, Seguridad Social va agafar el testimoni amb una actuació àgil i balladissa, en què van arrencar amb la Rumba Tarumba i van continuar amb Acuarela i Manuela, un tema clàssic de la discografia rescatat per a l’ocasió, abans d’introduir estratègicament Quiero tener tu presencia i el clàssic reversionat de Dolores Vargas Achilipú. El punt culminant va arribar amb el seu esperat hit Chiquilla, però el valencià José Manuel Casañ va allargar l’actuació amb Soc Mediterrani, composta en col·laboració amb Miquel Gil, i temes per implicar el públic, com ara Comerranas, Gilipollas o el final amb Un beso y una flor.