Cultura
Mor Nell McCafferty, activista feminista i escriptora irlandesa
La seva veu va ajudar a la modernització de la societat irlandesa
L’activista i escriptora irlandesa Nell McCafferty va morir dimecres, a l’edat de 80 anys. Pel seu funeral, celebrat aquest matí, han passat representants polítics com la primera ministra d’Irlanda del Nord, Michelle O’Neill, o l’exprimer ministra d’Irlanda, Michael D. Higgins, que ha destacat que es tractava d’una dona valenta i amb un do únic per despertar la consciència de la gent.
Nascuda a Derry (Irlanda del Nord), va llicenciar-se en Filosofia i Lletres a la Queen’s University Belfast, i després d’un breu període exercint de professora, va entrar a treballar al diari The Irish Times. Els seus escrits contundents i de caràcter feminista van provocar que moltes dones comencessin a obrir els ulls. El 1970 va ser una de les fundadores del Moviment d’Alliberació de la Dona Irlandesa. Aquesta organització va emergir com una veu crítica cap a l’estat irlandès, el qual les seves lleis estaven estretament lligades a la religió catòlica: l’anticoncepció va estar prohibida fins al 1980, el divorci va ser il·legal fins al 1996 i l’homosexualitat no es va despenalitzar fins al 1993, trenta anys més després que la mateixa McCafferty se’n declarés. Va liderar diverses protestes, com la coneguda amb el nom del Tren de l’anticoncepció o la lluita per la millora de les condicions de vida de les preses republicanes a la presó d’Armagh. Per altra banda, es va fer coneguda per aparèixer en diversos mitjans de comunicació del país i causar diverses polèmiques pels seus escrits i declaracions punyents. El 1990 va rebre el premi Jacob pels seus reportatges sobre la Copa del Món d’aquell any al programa The Pat Kenny Show de Ràdio 1. També va publicar diversos llibres, el més reeixit, A woman to blame, i unes memòries titulades Nell l’any 2004, en les que relatava la seva infància i la relació amb la seva parella, Nuala O’Faolain.
El 2016 va rebre el doctorat honoris causa en literatura de la Universitat de Cork, pel seu activisme a favor dels drets civils de les dones i de les víctimes de la injustícia.