‘Pul·lulants’, entre parpellejos

La 24a edició del Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona, el Fitag, va començar dimarts a Girona i tindrà lloc fins al dissabte 31 d’agost. Vint companyies internacionals, nacionals i locals recorreran diferents indrets de la ciutat de Girona i passaran per Vidreres, Caldes de Malavella, Campdevànol, la Cellera de Ter i Sant Gregori, on representaran obres teatrals caracteritzades per la diversitat i la pluralitat. L’espectacle inaugural va ser The Viy, interpretat per Educational Theatre of ZNU, provinents d’Ucraïna. Dimecres es van representar sis obres, com ara Pul·lulants, interpretada per la companyia Cop d’Ull, i dijous hi haurà les actuacions de Delit Teatre, Avui no dormo als teus braços, i Un amor de monja, d’Elisabetta Dettori, d’Itàlia, a part de quatre obres més. Divendres s’interpretarà Baby Sisters Satisfayer, per la companyia Baby Sisters, i Sota la catifa, de l’associació WC Teatre d’Arbúcies, i també hi haurà sis actuacions més. Dissabte finalitzarà el festival amb l’obra Casa de nines, a mans de Tequatre, al pati de la Casa de Cultura de Girona (22.30 h).

L’obra de teatre Pul·lulants, representada aquest dimecres a Girona i interpretada per la companyia de teatre Cop d’Ull, es va caracteritzar pel llenguatge corporal i pel gènere clown, fet que va deixar encantat el públic. Pul·lulants va començar a les dotze del migdia a la plaça Hospital de Girona amb els seus dos intèrprets, Imgard Stiegelmayer i Roger Roderic, i un espectador intrigat pel que podria venir. La representació, que es va iniciar a la plaça de l’Hospital, va recórrer alguns dels carrers més emblemàtics de la localitat. Des de la Generalitat de Catalunya de Girona fins a la placeta de Mercè Huerta i Busquets, passant per plaça Catalunya, el carrer Santa Clara, el pont de les Peixateries Velles i la Rambla, Stiegelmayer i Roderic van encomanar el seu humor a tots aquells qui els van seguir durant 45 minuts. Imgard i Roger interactuaven amb el públic que es trobaven pel carrer d’una forma improvisada, es relacionaven amb els cotxes que passaven i fins i tot es bevien el que alguns s’estaven prenent a la terrassa d’un bar.

Mentre passejaven, jugaven, s’empaitaven per les voltes de la Rambla, menjaven raïm, corrien pel també conegut com a “pont vermell”, observaven la vida de la ciutat, entraven a botigues, somreien al públic, saltaven i ballaven, la gent els seguia allà on anaven fins a arribar a la placeta de Mercè Huerta i Busquets. Aquí, ells van deixar de ser els protagonistes per incorporar-hi nous elements, com ara una xancleta i un instrument de música, l’acordió. Stiegelmayer va tocar cançons i, a la vegada, Roderic va ballar i va animar l’espectador, que finalment va acabar seguint el ritme de la música amb salts i aplaudiments. Una bona forma de tancar un espectacle dinàmic i lúdic que va tenir com a escenari els carrers de la ciutat i on les rialles van ser un element clau.