Llibres

LLETRES

Una antologia clàssica descatalogada

Llàstima que arran del cinquantenari no hi hagi hagut cap editorial interessada a tornar-lo a posar a l’abast del públic.

Aquest setembre de 2024 ha fet cinquanta anys de la publicació d’una de les antologies de prosistes catalans més llegides a escoles i instituts. Es tracta de Quinze són quinze, publicada l’any 1974 per l’editorial Laia, a la col·lecció de literatura juvenil El nus gordià, nascuda l’any 1973 i tancada al 1989.

El volum és fruit d’un treball de curs que l’Emili Teixidor (Roda de Ter, 1932 -Barcelona, 2012), professor i director en aquell moment de l’escola Patmos, va dur a terme amb alumnes d’EGB i batxillerat, com explica en una breu introducció titulada Qui són aquests quinze?(p. 7-8).

Es tracta de quinze textos de quinze autors, com apunta el títol, provinents de la cançó popular homònima, que comparteixen el fet d’haver “viscut l’abans i el després de la guerra del 39”, com s’indica al pròleg esmentat.

Uns textos molt diversos, com els autors, que comparteixen el fet de ser escrits en prosa. Hi predominen els contes, però també hi trobem fragments de novel·la i fins i tot una autobiografia, de J. V. Foix, que els antòlegs es veuen en l’obligació de justificar: “Us demanareu per què una autobiografia figura entre un recull de contes; doncs senzillament, perquè està escrita d’una manera molt encertada, de tal manera que sembla un conte” (p. 31).

Cada una de les obres seleccionades va introduïda per un text breu, escrit pels mateixos alumnes, en què s’explica qui és l’autor i què ha escrit, s’hi comenta el text seleccionat i ens diu si l’han pogut entrevistar o no, i les raons per les quals no ho han pogut fer. En aquests casos (Espriu, Rodoreda, Villalonga i Pla) fan l’entrevista a algun escriptor, crític o professor bon coneixedor de l’autor.

I qui són aquests quinze afortunats, que podrien haver estat molts més, com deixen clar tant el pròleg com l’epíleg, titulat significativament Quinze i trenta i mil...? (p. 211-212) Doncs són veritables clàssics de la literatura catalana, que cito en l’ordre en què apareixen al llibre: Ramon Folch i Camarasa, J. V. Foix, Xavier Benguerel, Joan Oliver o Pere Quart, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Jordi Sarsanedas, Josep Pla, Manuel de Pedrolo, Llorenç Villalonga, Lluís Ferran de Pol, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Espinàs, Pere Calders i Miquel Martí i Pol.

Els textos, molt ben triats i molt apropiats per a joves lectors (val a dir que també és una antologia totalment vàlida per a lectors adults), com he apuntat van ser molt utilitzats en el món de l’ensenyament. Ho proven tant el fet que molts d’aquests textos, posteriorment, els trobem en llibres de text, com que, del llibre, se’n fessin una trentena d’edicions, com diu Isidor Cònsol a Emili Teixidor. Fragments de memòria. Val a dir que l’any 1991 l’editorial Cruïlla el va recuperar a la col·lecció Tria Personal, per iniciativa de Marta Luna. La col·lecció es va tancar aviat i, doncs, el llibre es va descatalogar. Llàstima que arran del cinquantenari de la publicació no hi hagi hagut cap editorial interessada a tornar-lo a posar a l’abast d’un públic que no necessàriament hauria de ser juvenil, com també he apuntat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.