Alien, un bastard de Dalí

H.R. Giger (1940-2014) era un dissenyador d’interiors suís que va preferir dedicar-se exclusivament a l’art sota la influència, entre altres, de la literatura (de terror especialment), el surrealisme i l’ocultisme. Va entrar al cinema sota el guiatge d’Alejandro Jodorowsky, recomanat per Salvador Dalí, per al projecte Dune (1973-1977), en el qual també estava implicat Moebius i el guionista i dissenyador Dan O’Bannon, que va ser a la vegada qui va incorporar Giger al projecte Alien a principis de 1978. Aquesta pel·lícula que va marcar un abans i un després en la seva carrera, per la qual va adquirir una popularitat immensa per haver dissenyat i desenvolupat, amb Carlo Rambaldi, la criatura i els escenaris del film de Ridley Scott (1979), basant-se en les obres pictòriques pròpies anteriors, com Necronom IV. Per aquest treball va rebre l’Oscar al millor disseny escènic, un guardó que va acabar sent enverinat per a la seva projecció més artística, més que no pas la comercial.

Abans, l’artista dels monstres, que és així com l’anomenava Dalí, va arribar a conèixer en persona el seu admirat mestre en una coneguda trobada a Portlligat l’any 1975, que sens dubte, com ell mateix va declarar, el va marcar profundament. No debades, Giger era un devot de l’art surrealista, especialment influenciat per l’obra d’artistes com ara Max Ernst (els seus paisatges al·lucinats), Hans Bellmer (cossos femenins), Georges Bataille (l’erotisme), Lucien Coutaud (“l’eroticomàgia”) i Dalí, amb el qual, segons Jocely Dupont, compartien “l’afició per l’anamorfosi com a vector de l’extraordinari”. També, per Philippe Kaenel, malgrat les diferents referències ideològiques i culturals entre tots dos artistes, els dibuixos d’un i altre descansen sobre un “biomorfisme” que és la base de la qual Giger desenvoluparà l’estètica biomecànica que farà la seva notorietat mundial.

D’aquella no tan anecdòtica trobada, Hans Ruedi Giger va regalar al seu admirat artista la primera monografia que li va ser consagrada així com una cuirassa espacial per a un gos, objecte que la Fundació Gala-Dalí ha cedit per a la brillant exposició que s’acaba d’inaugurar a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt. Es titula L’atracció de l’abisme –complementada amb l’extraordinari catàleg H.R. Giger. Surrealista negre– i està comissariada per Carlos Arenas, coincidint amb el desè aniversari de la mort de Giger (el 12 de maig a Zúric) i el centenari de la publicació del Manifest Surrealista, i tot just fa unes setmanes amb l’estrena de l’enèsima seqüela de la saga creada a l’ombra d’aquella pel·lícula tan influent en l’univers cinematogràfic i per la qual, agradés o no a Giger, se’l va donar a conèixer a tot el món.

Com ens explicava Arenas en una visita guiada per l’exposició, aquesta vol ser una reivindicació d’un artista polifacètic, que va començar a fer-se un nom com a autor de pòsters, il·lustracions per a la revista francesa Métal Hurlant i portades de discos, com la del grup britànic Emerson, Lake and Palmer que el 1973 exhibia una atractiva i sensual calavera a l’àlbum Brain Salad Surgery o l’aliança creativa entre la cantant Debbie Harry quan va gravar el seu primer disc en solitari, KooKoo. Des del 1980, arran de l’èxit aclaparador d’Alien, la seva influència en la cultura popular va esdevenir omnipresent en el camp del disseny gràfic, les diverses estètiques del rock, el món dels videojocs, la il·lustració fantàstica, l’art del tatuatge i el disseny de criatures fantàstiques al cinema. A tocar el plagi, també s’ha de dir. Tot un ventall d’àrees creatives que permeten a Arenas qualificar Giger com “un dels artistes més impactants i provocadors de la segona meitat del segle XX, una figura clau en la història cultural de la nostra època”.

Amb tot, com recalca Arenas, aquest mateix estatus de culte i popularitat va provocar un cert ostracisme per part de galeristes i estar absent en molts aspectes del discurs narratiu principal de la història de l’art contemporani, aspecte corregit de mica en mica aquests últims anys. Exposicions com la que tenim la sort de tenir aquí, a Salt, en exclusiva per primera vegada a l’Estat, provinent del Centre d’Art Contemporani de Perpinyà Àcentmètresducentredumonde (ACMCM), ajuden a ressituar al lloc que pertoca Giger, com un artista visionari i de gran impacte visual que revisava l’existencialisme modern, relacionant la tecnologia amb la destrucció de l’entorn natural, la fusió de l’ésser humà amb les màquines, la degeneració física o la propagació de malalties. Esbossos, fotos, escultures i pintures amb criatures d’acer que copulen amb éssers de carn turmentada ens contemplen embalsamats com profetes d’un passat futurista que ja presagiaven els cataclismes del nostre segle XXI. No parlem dels gats i els gossos que poden (o no) haver desaparegut; en tot cas, si ho fan a Salt i rodalia serà per culpa de l’Alien que s’exposa aquests dies a la capella de les Bernardes.